Estem davant de moments decisius per a la concòrdia i l’aprofundiment democràtic, amb l’acord i l’aprovació dels indults per a totes les persones jutjades i condemnades pel procés de Catalunya. Si es volen solucions al problema, s’haurà de buscar consens i, des del meu parer, aquest consens passa per aquests indults.
Però els de sempre, Inés Arrimadas amb el poc que li queda, Pablo Casado que continua crispant sempre que pot mentre que veu com Isabel Díaz Ayuso li comença a fer ombra i els ultradretans que sembren odi i por, continuen pensant que són la guardiana i els guardians de les essències i obliden, interessadament, que el poble li va atorgar els vots a uns partits que han acordat governar junts i que, per tant és legítim.
Hi ha moltes, però moltes coses que està fent el Govern de l’Estat amb les que no hi estic d’acord, però dins de la meua consciència democràtica entenc que les diferències són normals dins d’un Govern de coalició que, a més necessita els vots d’altres partits parlamentaris (i per tant amb vots legítims d’una part de la societat, no ho oblidem) per a traure endavant alguns projectes o lleis. Però instal·lar-se en la crispació i la crítica destructiva permanent, no és fer oposició. És, des del meu punt de vista, sembrar odi i per tant por, que han estat sempre les estratègies de la dreta quan han estat a l’oposició. I fins i tot governat de forma il·lícita com ho va fer el dictador quasi quaranta anys.
Se suposa que a les democràcies avançades el diàleg ha de ser l’eina d’entesa entre les diferents forces polítiques per avançar com a pobles. Se suposa que l’oposició s’ha de fer de forma constructiva perquè puguem avançar socialment. Però el que estan fent aquests tres partits és estar instal·lats en criticar-ho tot, siga el que siga, el que faça o puga fer el Govern central.
I com anem comprovant, fins i tot els seus aliats tradicionals els estàn abandonant en un tema tan delicat, però necessari com el dels indults per a la gent empresonada pel procés català.
Si tenen el Govern, com a Madrid, menyspreen descaradament i antidemocràticament a l’oposició. Si estan a l’oposició, fan el mateix amb un Govern legítim. El cas és desgastar permanentment a aquella gent que no pensa com ells i elles. I, al temps, voler governar per enriquir-se de forma il·lícita com ja s’ha comprovat, per molt que vulguen desentendre’s del que han fet qui els ha precedit, perquè ningú garanteix que no continuen fent el mateix.
En mig de la pandèmia, Díaz Ayuso vol tancar centres sanitaris per anar privatitzant la sanitat pública. Això vol dir que l’atenció als centres públics serà de pitjor qualitat per la massificació, que no per la professionalitat de tot el personal sanitari que treballa a aquests centres. A això, a tancar centres sanitaris públics, jo li diria balafiar molts recursos atresorats al llarg d’anys d’esforços i treballs per una millor qualitat dels serveis públics, per regalar-ho a gent afí, perquè faça negocis.
Però a rengló seguit declarar-se un patriota contra els indults. Com si l’exemple que acabe de mencionar no fora clarament antipatriota perquè atempta contra els drets democràtics del conjunt de la ciutadania. En fi...
El patriotisme de banderes només porta crits, odi i, per tant, imposició i por. I això és el que estan demostrant qui es considera guardiana i guardians de les essències. Caldria preguntar-nos de quines essències, perquè democràtiques, està clar que no ho són.
