El juí de la séquia obstruïda’ és el subtítol del còmic dedicat al Tribunal de les Aigües, Patrimoni Immaterial per la Unesco, des de 2009. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Diputació de València col·laboren en la difusió de persones, com el pare Jofré, Joan Lluís Vives i prompte Martín i Soler; tradicions, com la pilota valenciana i la vela llatina, i institucions, com el Tribunal de les Aigües, que expliquen als primers lectors qui som i com és la nostra història; de la mà de la novel·la il·lustrada, el tebeo, el còmic.
El lligam de València amb la historieta no és nou. La meua generació devorava els tebeos que naixien de l’Editorial Valenciana, amb Pumby, el personatge de Josep Sanchis, al capdavant. En fer-nos majors, la combinació perfecta de desafecció a allò de casa, l’esclat d’altres llenguatges gràfics i la invasió de l’estètica manga va fer que oblidàrem o directament rebutjàrem el món de Roberto Alcázar y Pedrín.
Calgué que arribara Paco Roca, amb ‘Arrugues’ i guanyara el Premi Nacional de Còmic el 2008 per a tornar-nos a enamorar d’una forma de narrar que combina la instantània dibuixada amb el gest o la frase justa. Ana Penyas rebé el mateix guardó el 2018 amb ‘Estamos todas bien’ i l’any següent, el 2019, el premi fou per al relat colpidor de l’accident del metro i la denúncia publica de Laura Ballester que es conjugaren amb la ploma de Cristina Durán i Miguel Ángel Giner en la novel·la gràfica ‘El dia 3’.
Ara ha fet quinze anys d’aquell accident que es podria haver evitat si no hagueren estalviat en mesures de seguretat. A la tragèdia de les famílies s’afegí el silenci de les autoritats i dels tribunals. La soledat, el crit cada dia 3 durant mesos fins que un periodista els posà en l’agenda pública. També ara, un altre dia 3, s’han rescatat de l’oblit les figures de Manuel Carceller i de Carlos Gómez Carrera, Bluff, director i dibuixant del periòdic satíric ‘La Traca’ i afusellats tots dos en el paretó de Paterna i colgats a la fosa 114, la de la Cultura, fa huitanta anys.
El Tribunal de les Aigües dicta sentència oral, sempre en valencià, les seues decisions són inapel·lables i immediates. Sempre he pensat que la justícia no es pot permetre fer tard.
