No sabia que el camí de les interjeccions era tan complet. Després de quasi un any escrivint al voltant de 50 paraules d’esta categoria, pense que els termes aparentment insignificants formen una part important de la llengua. No obstant això, algun dia calia acomiadar-les. Un bon moment per a realitzar-ho és la canícula. El temps de la calor encoratja els canvis. Així que hui els diem fins ara des del goig d’haver compartit un bon camí amb elles. Per a fer-ho de manera positiva, recorrem a una interjecció sinònima d’alegria. Es tracta del vocable ‘bé’. Més enllà d’un adverbi i de tantes altres coses, cal mirar-lo com una bona interjecció. Amb ella, donem l’aprovació per a alguna cosa.

M’esforce per pronunciar ‘bé’. No és fàcil. La realitat és tossuda. Tanmateix podem adreçar-la, si som capaços de trobar la part ben sonant de cada dia. Estos dies Victoria Jiménez, la del Forn de Sant Josep, m’ha deixat unes fotografies antigues de gran valor, amb les quals recuperem la memòria històrica d’Estivella. Gràcies Mari. També la banda del municipi, la UMCE, complix 40 anys del seu primer concert a l’antiga plaça de la Costura o del Recreo, actualment de la Constitució. En els dos casos, es podria pensar en negatiu. Podríem dir quantes fotografies hem perdut i quants músics i músiques han quedat pel camí. Però no paga la pena. Resulta més positiu expressar un gran ‘bé’ pel que tenim i pels anys que hem complit.

Pegant-li voltes als motius pels quals pronunciaria ‘bé’, me’n quede amb un: la tornada al món de la ràdio pública d’Amàlia Garrigós. Si alguna cosa ha de tindre este mitjà, és la capacitat per fer sentir. La veu d’Amàlia sempre ho ha fet, no sols per la seua calidesa sinó pel contingut i sentit que ha infós a les seues paraules. Eixe ‘bé’ s’ajunta amb el fet que l’estimat homenot Lluís Miquel hi tinga un programa radiofònic. Llàstima que el seu, com uns altres de la graella de la ràdio pública, se situen en un horari complicat per a l’audiència.

En definitiva, tinguem preparat en la boca un ‘bé’ per a pronunciar-lo, encara que el dia siga negre. Sempre hi ha un motiu per a alegrar-se, per amagat que estiga. No oblidem que, si posem llums a les ombres, trobarem clarors per a superar la foscor.