El abraços –els primers i els darrers gests humans- han tornat. Des del divendres, segons les pautes de la resolució de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques inclusives de la Generalitat Valenciana, les abraçades emocionades entre generacions en les Residències de iaos i iaies, han aparegut en noticiaris locals i internacionals. Encara que el Dia Internacional de l’Abraç se celebra al gener, ara mateix, amb el començament de la tardor, els sentiments i les voluntats, reprimides un any i mig, han pogut véncer entre les famílies valencianes, en un país hedonista, campió de la sensualitat efímera, propens a l’efusió impulsiva i renuent al formalisme quadriculat.

Cada carícia, abraçada o apretó, és un fet ecològic i irrepetible: com a mètode genuí i prioritari de comunicació intergeneracional de la gent gran, la que suma millor abraçar i ser abraçat; o en format de botellons i aldarulls perillosos o insolidaris; encara que també la rebel·lió nocturna i desbravada forma part del Mediterrani des de fa més de 25 segles, i del món en general.

En canvi, alliberar les abraçades en temps de perills, recorda la importància del mateix mètode moral del tacte i el batec del cos, que també tantes fotografies, quadres o pel·lícules recorden en temàtica històrica, política, esportiva o amorosa, com a moments decisius i solidaris de la biografia de la humanitat: El abrazo de Vergara de Pablo Gibert i El abrazo polític de Juan Genovés; l’elegància de L’amor de Psique del grup escultòric de Canova, o El abrazo expressionista de Picasso, o El bes de Gustav Klimt. Els abraços cinematogràfics de Casablanca, o el Doktor Zhivago, El xiquet de Chaplin a El abuelo de José Luis Garci. I aquella fotografia de l’abraç d’un mariner i una infermera a Nova York, davant de Times Square, celebrant el final de la Segona Guerra mundial.

Els abraços són una conquesta de la humanitat: sempre bones notícies per a la realitat, i males per a l’autoritarisme. Però la humanista i exitosa resolució de la Generalitat, per tant, ometé un article fonamental: l’extensió urgent i general de la metodologia de l’abraçada solidària, fins i tot del bes, i la seua conseqüència, el diàleg, als contactes de la vida econòmica, cultural i política valenciana i internacional: de nord a sud, entre pobres i rics, entre gèneres, entre edats, entre diferents.