En la fira del llibre de Buenos Aires, una de les més importants de l’àmbit hispànic i on vaig acudir per raons professionals varios anys, el poeta, diplomàtic i referent de la literatura argentina Rubén Vela va tindre l’amabilitat de presentar-me com conferenciant per exposar l’actualitat de la cultura valenciana.
Rubén Vela no era un desconegut a València, ni la cultura valenciana ho era per a ell, malgrat l’oblit que per aquests indrets és massa freqüent tenir per persones de les que som deutors. Com diplomàtic va ser una de les seues primeres destinacions el Consulado General de la República Argentina en València. Ací li naixqué una de les seues filles que per cert, no faltava més, va ser fallera anys després.
Al ‘capicasal’ té un carrer dedicat, paral·lel a l’avinguda d’Ausias March. Segurament sense saber-ho, els edils valencians van lligar dos exponents poètics encara que de llengua, temps i espai diferents. La dedicatòria del carrer va ser conseqüència de l’agraïment a la magnífica col·lecció de restes arqueològiques pre-colombines que obsequià a l’Ajuntament de València. Això em digué a sa casa bonaerense, però vull pensar que els municips valencians foren sensibles a una persona l’obra literària del qual és transcendent i el suport i ajuda que va lliurar als valenians exiliats a l’Argentina rellevant.
No sé si a València tenen present el protagonisme i accions de l’escriptor argentí, però em sembla que l’oblit és escandalós. Rubén Vela, tot un referent de la literatura hispanoamericana, exemple de la diplomàcia internacional (quan era ambaixador argentí a la República de Corea, exercí d’enllaç en empreses d’interés espanyoles i europees), és un nom ancorat en la nomenclatura dels carrers valencians.
Rubén Vela va morir l’any 2018, però tampoc estaría de més que el recuperarem com apassionat per tota la cultura i tradicions valencianes, així com benefactor del nostre patrimoni municipal.
