La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, acaba de publicar un catàleg de vestigis, relatius a la guerra civil i la dictadura, que cal retirar de la presència o vista pública o bé fer-los desaparèixer. Perquè segons es diu son «elements contraris a la memòria democràtica i la dignitat de les víctimes», raó per la qual han de «ser retirats o eliminats en no haver sigut retirats o eliminats voluntàriament». És a dir, consideren els autors del catàleg que son elements personals o materials vinculats a la dictadura franquista. Tanmateix, crida l’atenció en aquest llistat l’absència d’altres elements materials com edificacions de tot tipus, construïdes en temps de la dictadura i per al seu servei, que sembla no es retiraran degut al seu valor material i la seua utilitat pública actual; lògicament es molt més fàcil eliminar elements inútils i de poc valor crematístic.
Doncs bé, al llistat del dit catàleg de la Generalitat hi ha a, al poble d’Altura, de la comarca de l’Alt Palància, un vestigi amb el nom de «Lápida rótulo denominación 'Parque de Carlos VII'. (Recuerdo carlista)». I a les caselles corresponents diu 'Permanece' i 'Retirar'. Amb aquesta mesura es posa al punt de mira a aquest personatge icònic del carlisme vuitcentista que va morir gairebé 30 anys abans d'iniciada la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista.
És de suposar que si es vol retirar l'esmentat nom, és precisament per les seves vinculacions amb el carlisme, moviment popular que, com sabem, va combatre el liberalisme al segle XIX i va participar en la conspiració contra la Segona República fent la guerra en el bàndol vencedor, encara que des de l'inici de la mateixa, va estar perseguit pel nou règim franquista. I és que el carlisme va ser també vençut encara que en el camp dels vencedors. Aquesta trajectòria d'oposició carlista a la dictadura, amb conseqüències repressives, és una realitat que no es deu silenciar. Per això, fa dos anys, Laura Pastor Collado, la màxima dirigent carlista al País Valencià durant les dècades dels 60 i 70 de segle passat, va ser reconeguda en 2019 amb l'Alta Distinció de la Generalitat.
Pel que fa al carlisme vuitcentista que va protagonitzar tres guerres civils en les que un dels abanderats va ser Carles VII, convé tenir en compte, com diu l'historiador marxista Julio Aróstegui, que «es pot intentar l'anàlisi del carlisme entre els moviments de protesta popular propis dels orígens del capitalisme» perquè «els projectes liberal-capitalistes eren projectes de classe, en benefici d'una concreta. La lògica del procés implica la reacció d'aquells altres grups que només estan cridats a jugar un paper subordinat». Més encara, diu Aróstegui que «en una Espanya com la isabelina, amb un poder oligàrquic emmurallat darrere del sufragi censatari, el carlisme no tenia altra possibilitat d'expressió que no fos el recurs a l'aixecament armat».
Un altre intel·lectual inconformista com va ser Unamuno, recordava, 20 anys més tard d'acabada la Tercera Guerra Carlista que va abanderar Carles VII, que «la protesta camperola contra la desamortització es va manifestar en diverses formes, generalment ocultes en la defensa dels Furs» i que aquesta protesta va esclatar a la fi en forma violenta. I afegeix: «El carlisme es pot dir que va néixer contra la desamortització, no només dels béns del clergat i els religiosos, sinó dels béns del comú». En una carta d’Unamuno a Joaquín Costa referint-se a «l'última guerra civil carlista», diu que «vaig ser testimoni i en gran part víctima d'ella sent xiquet, i després m'he dedicat a estudiar-la, portant prop de vuit anys d'investigacions sobre les seves causes i raons. Una de les coses que es descobreix en ella és un fons gran de socialisme rural. Tinc recollides proclames d'abans, diaris carlistes, etc., i de tot això podria fer un treball sobre l'element socialista a l'última guerra civil. Però el veritablement curiós és un pla de govern que van presentar Carles [VII] en 1874, per tres dels seus consellers. Unamuno explica que en el mencionat pla carlista es contemplaven «una sèrie d’obligacions de l’aristocràcia cap al poble»; que «contra el costum de governar en favor dels rics a costa dels pobres, hi havia que fer-ho a l’inrevés»; i també «eximir de tributs a la xicoteta propietat» i que «els treballadors es representaren a ells mateixos». Unamuno en la carta a Costa concloïa en l’interessant que seria «copiar tota aquesta curiosíssima utopia socialista».
I és que, en contra del que alguns volen creure, ni el carlisme ni Carles VII eren absolutistes. (Com es podia ser absolutista jurant els furs de l’Aragó que incloïa a Catalunya i l’Antic Regne de València?) D’altra banda va ser precisament Carles VII qui va dir allò de «Si el poble és pobre, visquen pobrament el rei i els seus ministres»; tot un exemple per al dia de hui on la corruptela monàrquica, política i judicial son el pa nostre de cada dia.
Sincerament pensem que, per tal de valorar l'eliminació de la via pública de certs elements històrics com el que ara ens ocupa de Carles VII, s'hauria de tenir en compte tota la trajectòria de la persona en qüestió, i no caure en simplificacions com sembla es produirà si s’elimina del nomenclàtor d’Altura el nom de Carles VII.
