Aquest mes d'octubre les Publicacions de la Universitat de València (PUV) faran els 100 anys d'activitat. No és així exactament, però el ben cert és que des del 1920 -quan es començà a editar a la nostra universitat la revista Anales de la Universidad de Valencia-, l'activitat de publicació de treballs erudits i de divulgació no ha cessat. Ara, en el primer segle d'aquesta tasca, PUV fa una sèrie d'actes commemoratius -una exposició, un cicle de conferències, una publicació específica, etc.- que no sols aprofitaran per festivar aquesta efemèride, sinó que ens permetran conéixer més la intrahistòria d'una part de la Universitat de València, sobre la qual descansa en bona mesura la imatge que donem a l'exterior. Publicar és sempre un aparador on mostrar-nos.

I això ho saben ben bé a PUV, que han treballat de valent per aconseguit col·locar-se en els millors llocs del reconeixement a la qualitat entre les editorials universitàries, cosa que no només ha repercutit en la millor valoració dels treballs que s'hi publiquen, sinó que, a més, això ha aprofitat per atraure més i millors textos que, en molts casos, també han vist la llum en la llengua pròpia del nostre país. Una direcció en la qual encara ens cal avançar molt més, però que, en les darreres dècades, s'ha vist cada vegada més reforçada.

PUV, des de finals del segle passat, va començar una carrera coronada d'èxits, per situar-se a l'avantguarda de l'edició universitària. I ho ha aconseguit. Està present en les major fires del llibre i compta amb nombrosos guardons i reconeixements institucionals que ho corroboren. I compta, sobretot, amb un catàleg riquíssim que podria ser l'enveja de qualsevol universitat. No tan sols es publiquen tesis doctorals i treballs eruditíssims -com algú podria creure-, sinó que hi ha, també, allò que se’n diu «alta divulgació«: es tracta de fer transferència de coneixement a la societat que l'envolta, que la nodreix i que n'és, en última instància, la receptora primera dels seus fruits.

En cent anys, s'ha passat d'un inicis de la modernitat -amb una revista miscel·lània i que es voldria emblemàtica- a una casa editorial amb un catàleg amplíssim i una excel·lència innegable. I perdoneu que em senta orgullós -una vegada més- de la institució en què treballe, perquè crec, sincerament, que la Universitat de València sempre ha estat i encara ho és, una mostra del millor que tenim els valencians. Enhorabona, pel centenari!