Ja sé que no és cap notícia fresca, però convé insistir perquè la cacera de bruixes és un passat que no deixa de ser present. Una resolució judicial de caire McCarthysta retira llibres de temàtica LGBTI d’uns instituts, a instàncies dels ultraconservadors ‘Abogados Cristianos’. Ara, per completar el viatge al passat, només cal que demanen incloure al currículum la vida de sants amb il·lustracions que, seguint els vells mètodes iconogràfics, plasmen l’arnada estètica de la imatgeria de missal. En lloc de mirar al futur i afrontar els seus reptes, llepaciris i togats s’instal·len en el passat i s’entesten a quedar-se en ell.
Tot i que per raons diferents, aquests fets ens traslladen a 1996, quan el govern valencià d’Eduardo Zaplana censura el llibre ‘Per argumentar’, utilitzat en ESO. Ara, com abans, s’ignora la llibertat de càtedra, que és inherent al professorat mentre no vulnere altres drets igualment constitucionals. Com que la línia que separa llibertat de càtedra i manipulació és tan incerta com el discurs docent que pot transformar l'educació en adoctrinament, els límits de dita llibertat no depenen tant del control extern (la Inspecció, o el Jutjat en aquest cas) com de l’actitud responsable del docent.
L’escola no és neutra, i el professorat —que no s’ha de cenyir al text únic— s’ha de guiar per eixa mena de codi superior implícit, no confessat però sempre present, que comporta objectivar la informació a transmetre i la que aporten, entre altres, textos com els que s’han prohibit. El que no avala la llibertat de càtedra és burlar el model d'educació per a la llibertat, igualtat i convivència que concreten constitucionalment el dret de l'alumnat a l’educació, única dimensió que pot modular —que no restringir— la llibertat d'expressió del professorat. A diferència de Gary Cooper, no està sol davant el perill: la llibertat de càtedra l'empara. Així que amb prudència, però de manera resolta, no té altra opció que anar a l'era. Hi haja o no hi haja pols... judicial.
