Com el tradicionalisme tendeix a retroalimentar-se sembla lògic que la xicalla visite els cementeris disfressats de carabassa, com al festival d’origen celta. El global «broma o regal?» ja s’organitza en casals fallers, colles de moros i penyes taurines. Ni la santa mare església ha pogut frenar la festa pagana de Halloween. De sempre he sigut més de cerimònies íntimes, per això estic renyit amb les celebracions multitudinàries. Així que presenciar els carrers valencians plens de criatures picant portes i allargant la mà després d’intentar ser gracioses ofrena la justícia poètica del darrer diumenge d’octubre, quan el calendari els fa coincidir, com enguany. És més, si les organitzacions cíviques, socials, sindicals i polítiques convocants dels aplecs d’El Puig (el de dalt i el de baix) férem coincidir les seues peregrinacions amb una mena d’adaptació atractiva del ‘trick or treat?’ guanyarien en influència. Cap llistó electoral se’ls resistiria.
Malgrat la confusió de productes de temporada, el temps de carabasses es manté fidel a la tardor, encara que està la possibilitat de tastar-la via l’arnadí, el dolç de carabassa cuit al forn, pastat amb sucre i adornat per damunt amb ametles, pinyons i canella en pols. A més del pastís típic de les comarques centrals, la rebosteria moderna permet gaudir del fruit en pepònide de la carabassera mitjançant gelat, flam, crema, galetes, bunyols i torrons. Així que les carabasses són les úniques que han sobreviscut a l’imperialisme de tradicions anglosaxones importades. Inclús estan passant per una època d’esplendor perquè cada vegada es veuen més bancals de carabasses. Un producte menyspreat fa pocs anys, però que els nous hàbits alimentaris i les tendències veganes han tornat a posar en la primera línia de les verduleries. A més s’adapta molt bé als que pateixen intoleràncies, com el pastisset de carabassa amb pipes, que no conté gluten ni lactosa, i en qualsevol botiga especialitzada es pot trobar farina d’ametlla i farina d’arròs integral per fer-lo.
A més la paraula dona molt de joc: eixir carabassa, estar carabassa, nadar amb carabasses o tornar-se carabassa. Per cert, ara que tenim moltes acadèmiques a l’AVL, que miren l’exemple de la 17a accepció del terme en el DNV. Ja tenen feina.
