Darrerament al Partit Popular no li rutllaven bé les coses, a Castella-Lleó havia trencat amb C’s, convocant eleccions on pensava berenar-se els vots del seus antics socis i així poder governar tot sol amb majoria. Però les urnes, a més a més dels votants, les carrega el diable, i a l’hora del recompte de vots als de la gavina carronyaire els va esclatar una bomba, metafòrica, a la cara, qui s’havia berenat els vots taronja havia estat l’extrema dreta. El PP, atemorit per una possible sangria de vots cap a la seua dreta, fa temps que està escorant-se a l’espai ocupat pel partit que defensa l’ideari franquista, molts dels seus votants a Castella-Lleó, ara, han preferit votar l’original, els que no amaguen la seua ideologia feixista, abans que votar un PP que es diu liberal centre-dreta, però on durant anys i panys s’han aixoplugat milers de vots enyoradisos de la dictadura.
Casado va començar a patir des de molt abans que açò passés a terres de la vella Castella. Els seus patiments sempre han vingut de la mà d’un esperit de vers lliure com es Isabel Díaz Ayuso, ella, amb el seu tarannà envoltat de populisme sempre ha estat un mal de cap pel líder del PP. Durant gairebé dos anys que estem patint la pandèmia, ha anat creixent en popularitat, ajudada per una premsa fidel que exalçava fins i tot els seus destarifos. A la CC.AA de Madrid van morir milers d’ancians acollits en centres dependents del Govern Ayuso, la fiscalia va mirar cap altre lloc i ella va culpar els altres mentre construïa un hospital, especialment per malalts de COVID, que va alçar les protestes del personal sanitari i que va sobrepassar en molt els cost que tenia previst. Ayuso va apropiar-se la paraula llibertat, no li queia de la boca, quan la única llibertat que defensava era la de poder prendre una canya de cervesa sense tancar bars i restaurants com en altres CC.AA. Els «estomacs agraïts» d’alguns restauradors van fer de «mamporreros» durant la seua campanya electoral demanant el vot per qui tant els havia ajudat. La salut dels madrilenys mai es van tindre en compte. I mentre a alguns barris de Madrid les terrasses eren plenes de gent amb una cervesa o una copa de vi, d’altres barris tenien les cues de la fam, gent demanant a les ONG alguna cosa per menjar, eren interminables.
Ara ens hem assabentat que mentre a Madrid la gent moria a centenars, la família Ayuso anava fent caixa amb la venta de carassetes. Ella mateixa ha acceptat que el seu germà va cobrar 55.000 euros de comissió ( el que cobra un jubilat amb pensió mínima durant sis anys i mig) per la compra d’unes carassetes arribades de la Xina. Si repassem les pàgines d’informació de tribunals veurem que aquesta mena d’actuar no es nova al PP, la «comissió» i la trampa son el seu medi natural. Per això em va estranyar que Casado mogués els fils per desfer-se d’Ayuso fent-la espiar i fent públic aquest afer de negocis on el cognom Ayuso està embolicat. El líder, de moment, del PP ha obert la caixa dels trons i un dels coets més grans li ha esclatat a la cara. A Madrid els beneficiats per Ayuso, disfressats de manifestants, s’han plantat davant la seu de Gènova, reformada amb diner negre, amb cartells i crits de «Ayuso, presidenta». Ara mateix Casado ho té difícil, tal vegada no arribe a dimecres quan vostès llegiran aquestes lletres. Feijoo l’etern «tapado» del PP fa costat a Ayuso i demana mesures. Casado ho té malament.
Ayuso no pot ser la dona del César, l’afer familiar demostra que no ha actuat èticament. Ella signava i el germà cobrava.
