Tant fa quan llisques açò. En març, en abril... En 2022, en 2023... Les dones continuarem patint desigualtats a tot el món, tant en la pau com en la guerra. El que reivindiquem continuarà estant vigent i formarà part de manifestos, de cartells, de samarretes, de campanyes de conscienciació i de plans d’igualtat. És cert que anem fent passes, lentament perquè portem una càrrega molt pesada i amb dificultat perquè són molts els obstacles que es van posant al nostre camí. Però caminem cap endavant, algunes més que altres: qui en tinga cap dubte, només cal que recorde com estàvem ací les dones fa només mig segle. I remarque «ací» perquè en altres indrets del planeta les dones estaven millor fa 60 o 30 anys.
A voltes pense que serà impossible que tinguem un món just i igualitari on totes les persones poguem ser lliures. Són moments en què la tristesa i la ràbia pel que ocorre es converteixen en impotència i esgotament. Però, per sort, guanyen de manera aclaparadora els moments en què la vida i l’esperança s’obren pas entre la foscor i alimenten les forces necessàries per tornar-nos a alçar encara que caiguem, per lluitar per allò que creiem encara que sabem que nosaltres no veurem totes les victòries.
Però sí que les veuran altres, d’això n’estem segures. Les que ara estan creixent i les que vindran. Igual que nosaltres hem recollit els fruits de les que generosament ens han precedit en la lluita per la igualtat. Que ara parlem amb total normalitat de la bretxa salarial i de les pensions, d’assetjament sexual al treball, de feines feminitzades i -com a tals- infravalorades, de fer que no siguem les dones les que cobrim les despeses de les cures, d’establir la jornada laboral de 32 hores, de corresponsabilitat, de sostres de vidre i de sòls enganxosos... és gràcies a la tasca de tantes i tantes dones que ni es conformaren ni es desanimaren. Entestades en l’aplicació pràctica i tangible del feminisme, ens han ensenyat i continuen ensenyant-nos com allò global es pot -i es deu- traduir en avanços diaris, tant personals com col·lectius.
Perquè van ser, som; i, perquè som, seran. Aquest és el gran llegat del moviment feminista, i la clau de la seua pervivència al llarg de segles i de la seua rellevància no només per les dones, sinó per tota la humanitat. L’inconformisme i la tossuderia ens han fet aplegar fins ací. La responsabilitat per un present millor i la il·lusió per futur pròsper han de continuar marcant la nostra agenda. Tots els dies.
Tant fa quan llisques açò. Hui també és 8 de març. I hui també pots fer la teua part. Per totes.
