Diuen que la primera víctima d'una guerra és la veritat i la invasió d'Ucraïna no és una excepció. Quantes mentides, inexactituds i manipulacions s'estan portant a cap a costa del sofriment dels ucraïnesos i ucraïneses i a costa de la ignorància de tothom. A més, el sofriment de tot un poble l’han convertit en un espectacle mediàtic.
En primer lloc, destacar la terrible hipocresia i manipulació emocional amb què ens matxuquen sàdicament i diàriament. Sense deixar al marge ni un gram de sentiment positiu cap als ciutadans i ciutadanes d'Ucraïna així com d'un total rebuig a la invasió militar russa (vulnerant flagrantment el Dret Internacional Públic), però ¿quina diferència hi ha amb la guerra que ja fa quasi una dècada està suportant el Iemen per l'estat més talibà i més recalcitrant dogmàtic com Aràbia Saudí, comprador al por major d'armes occidentals; o amb totes les persones que moren creuant els deserts africans i el Mediterrani diàriament per intentar aplegar al "paradís" anomenat Europa; o amb el gran camp de concentració que és l'actual Palestina? Exemples tots de l'immens sofriment que és "viu" en la quasi absoluta invisibilitat.
Per altra banda, malauradament, hui estem arreplegant el fruit que els EUA i la UE sembraren en el passat quan Gorbatxov va donar l'importantíssim pas de deixar caure les repúbliques comunistes “satèl·lits” l'URSS així com, posteriorment, dissoldre el Pacte de Varsòvia. Va ser la fi de la "Guerra Freda"! Sent la caiguda del "mur de Berlín" el símbol per excel·lència!
Però, occident ho interpretà com una derrota de la URSS i aprofitant la seua debilitat (descomposició interna per la crisis política, econòmica i social en la que es va veure immersa) propicià, per activa i passiva, el desmantellament d'aquesta, reconeixent la independència de moltes repúbliques soviètiques així, com en lloc de dissoldre l'OTAN, en un principi organització defensiva paral·lela al Pacte de Varsòvia, convertint-la en una organització ofensiva, temptant i assimilant algunes d'aquestes repúbliques i utilitzant-les per "acorralar" a Rússia (diplomàticament i militarment).
Però, la intenció de Gorbatxov no era el desmantellament de l'URSS, en tot cas, amb tal de facilitar la reunificació d'Alemanya, se li donà garanties per part del secretari d'Estat dels EUA, James Baker, que l'OTAN no s'ampliaria a més països del Bloc de l'Est (versió sempre mantinguda per Gorbatxov i confirmada per la desclassificació de documents tant americans com soviètics), amb la finalitat tal de mantenir un "espai de seguretat" a l'URSS.
Aquest acord no es complí, sinó que l’OTAN de forma constant i gradual començà a incorporar a països com Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Albània, Bulgària, Estonià, Letònia, Lituània, Macedonià, Romania, Eslovènia, Croàcia i Montenegro, en definitiva, “acorralant” a Rússia.
Tampoc, cal oblidar com els EUA i la UE consentiren, en contra de l'opinió de Rússia, la independència de Kosovo, província de Sèrbia (els països de la UE la reconegueren, menys l'estat espanyol, pel precedent que podria servir per una possible declaració d'independència de Catalunya, per exemple).
Enfront aquests antecedents Rússia ja va donar un avís assimilant la península de Crimea que havia quedat en mans d'Ucraïna i que per Rússia és la seua eixida natural al Mar Negre i on estan les bases militars marítimes més importants del sud de Rússia. És a dir, algú amb el seu sa judici (crític) pot pensar que Rússia podia deixar en mans d'un altre estat aquest enclavament estratègic tan rellevant, al que a més l'OTAN, irresponsablement, no cessava de "festejar" per incorporar-lo?
En altra vessant (hi ha tantes!), sabem que els presidents dels EUA quan el seu índex de popularitat interna és baix o molt baix com, aleshores, està passant amb Biden, el seu recurs més habitual és "embarcar-se" en alguna operació militar, això sí, lluny del seu territori! Pel que fa a la Xina, aquesta invasió pot ser un precedent perfecte per intentar annexionar-se Taiwan (altra vessant que complica més la situació és que per als EUA l'adversari per la preponderància mundial no és Rússia sinó Xina).
Però en tot cas, i es pot pensar que estic boig, algú en el seu sa judici (crític) pot pensar que Rússia (em negue a focalitzar-ho tot amb la figura de Putin, convertint-lo en l'enemic públic número u, com si no estigués rodejant per tota una classe política (dominant en Rússia) que respon al seu mateix pensament polític (i interessos econòmics), pot embarcar-se en una invasió militar sense el coneixement dels EUA i la Xina?
Finalment, simplement, apuntar, ja que pot ser tema d'un altre escrit, que si les classes populars en la crisi financera de 2008 patiren allò que s'anomena "l'austericidi" provocat per les polítiques econòmiques neoliberals; aleshores, com l'ortodòxia neoliberal no acaba d'abandonar el pensament econòmic de molts responsables de la UE, en aquests moments sofrirem un altre "austericidi", però utilitzant la inflació (conseqüència del capitalisme especulatiu que vivim) com a instrument!
