Hi ha misteris insondables com el lloc on va a parar el forat d’un bunyol, i misteris irresolts com la mort de Joan Pau I, Alfons de Borbó i un llarguíssim etcètera. El Papa, assassinat presumptament per cardenals i arquebisbes lligats a la màfia milanesa; l’Infant, d’un tir al cap disparat fortuïtament pel seu germà l’ex rei Joan Carles I, hui fa 66 anys. Dos enigmes heterogenis dins d’un mateix univers funest, ja que els camins que va recórrer la dalla per segar-los la vida són tan inescrutables com els divins. Dues morts en circumstàncies estranyes dignes de Cuarto Milenio, puix que havent-s’hi omès les indagacions normals (investigació policial i autòpsia), cal explorar les paranormals. En el variat menú de morts misterioses destaquen les de 15 implicats judicialment en el cas Gürtel. Casualitat o causalitat? Ian Fleming, creador de l’heroi de ficció James Bond, diu en la novel·la Goldfinger: «una vegada és casualitat, dos és coincidència, tres és acció enemiga». I ací, entre morts naturals, d’accident i suïcidi en són 15. Massa casualitats, no creuen? «Mantín la boca tancada i els ulls oberts» aconsellava Don Corleone sense més prosa; i com que practicava la més cruenta sinceritat advertia en El Padrino: «No digues mai el que penses a ningú que no siga de la Família». Callar i fer un culte a l’hermetisme, més que una consigna, sembla un segur de vida. Diuen en Expediente X que hi ha misteris que no es poden resoldre. Com els atemptats del 17-A en Barcelona i Cambrils amb 16 morts i 140 ferits? «El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya», diu l’excomissari Villarejo. I Sherlock Holmes, que davant un dubte indefinit prefereix la veritat, siga la que siga, hi fica cullerada i pregunta: per què obviaren al judici la relació del CNI amb l’imam de Ripoll, l’organitzador dels atemptats? Tot i afegint com de costum: Elemental, estimat Watson! Elemental perquè, com apunten els filòsofs, la pregunta du implícita part de la resposta.
