Demà dijous els membres del projecte d’investigació «Violència de gènere i identitats: edició i estudi de documentació valenciana per a la construcció de biografies marginals», de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, celebrarem una jornada d’anàlisi històrica titulada «Dones invisibles. Testimonis literaris i documentals (segles XV-XIX)».
Personalment, m’ocuparé d’analitzar l’atzar que varen córrer tres xiquetes de 7, 10 i 11 anys, respectivament, que a la dècada dels anys vuitanta del segle XIX caigueren víctimes dels baixos fons i les xarxes de prostitució. Encara que, a l’època, aquestes qüestions no es denunciaven públicament, en tenim notícia perquè, amb la finalitat de deslliurar-les de l’infern en què sobrevivien, varen ser acollides per la comunitat de monges Oblates del Santíssim Redemptor, que miraven de rescatar i reintegrar a la societat –és a dir, aconseguir que deixaren de ser invisibles– jóvens que havien quedat òrfenes o desemparades per les seues famílies.
El treball ve a demostrar que, en el vuit-cents, dones, xiquets i ancians conformaven la part més dèbil i vulnerable de la col·lectivitat; sobretot, si els comparem amb els hòmens d’edat adulta, que constituïen –i amb diferència– el grup social dominant. I assenyala l’extrema vulnerabilitat de què podien ser objecte les persones de sexe femení, més encara les de tendra edat. De fet, i malgrat els esforços que realitzaren les religioses de guarir la salut malmesa d’aquelles tres criatures –que patien desnutrició i altres malalties «impròpies de la seua edat», segons un eufemisme a l’ús–, dues d’elles varen morir de manera prematura.
D’una altra banda, durant el simposi també es llegiran estudis sobre: dones públiques i de casta conducta; transformisme medieval; les dames del clan Borja; presoneres de la Inquisició; les dones en la literatura barroca; sodomies i homoerotismes en clau femenina; i episodis de repressió contra fetilleres dels segles XVII-XVIII. A propòsit, voldria destacar la intervenció de l’amic i company d’aquesta secció Vicent J. Escartí, que girarà al voltant de «Margarida Borràs: de dona negada a icona LGTBI», una transsexual del segle XV que va descobrir anys enrere i que ha arribat a tindre un carrer dedicat a la ciutat de València.
Encara que el simposi serà presencial, podreu seguir-lo online –id est, per via telemàtica– a través de l’enllaç de connexió que figura en el programa (busqueu-lo a la Xarxa).
