Qui s' obliga a lligar fum i a traure cera del foc, i tornar lo negre groc, sense ferro traure llum,…
Els primers dies de juny de 2015, quan les flamants comisions negociadores del primer Botànic encallaren, un dels negociadors per la banda Blocaire -tant brillant com embolicador, - va pegar un colp damunt la taula tot exclamant: Vos penseu que nosaltres hem vingut ací a posar escaioles? Les rialles van produir l’efecte balsàmic esperat, i a partir deixe moment les coses anaren com havien d’anar, Ximo Puig fou investit President, Joan Ribó alcalde i el govern començar a treballar… Però no fou l’única sorpresa.
El Consell Nacional del Bloc, elegí a una prestigiosa mestra, d’amplíssima trajectòria per a consellera d’Ensenyament, però la decisió, malgrat estar presa per unanimitat, no va ser executada. Pel mig, en les hores que van des del final del Consell Nacional fins que el president Puig anuncia el seu govern, misteriosament el nom de la persona elegida fou canviat.
La designació de Mónica Oltra suposava rebentar les costures del partit majoritari de la coalició, alhora que, -com col·loquialment es sòl dir-, es pegava un tir al peu. Els equilibris del Bloc van saltar pels aires amb la seua intromissió, en contradir un acord adoptat per unanimitat. L’objectiu era desballestar l’estructura més veterana i experimentada del Bloc, per coalitzar-se amb les noves generacions que, com ara es veu, han demostrat una gran dosi d’ambició però poca efectivitat en la gestió i en la ideologia... Pagarem les conseqüències.
Set anys després d’aquella “ditada”, ha acabat com va començar: ...sense ganes, sense preavís i per sorpresa, sobretot per ella mateixa, que es va enterar quan ja estava tot cuinat, i això que estava avisada. Els qui havien vingut a renovar i dignificar la política li donen les gràcies d’aquesta manera, la Nova Política en diuen...
Set anys després, i a un any del final de la legislatura, veiem ara la doble cara d’aquella moneda. El conseller d’Educació i Cultura abandona la seua feina per a dedicar-se -diu- a preparar el III Botànic, és com si al moment de carregar el camió, el collidor abandona el tall i li diu al cap de quadrilla que se’n va, que ja en té prou. El comiat, amb un grapat de càrrecs Compromisaires aplaudint-li per deixar la feina a la plaça del Pilar, semblava avergonyir al mateix protagonista, no és per a menys.
És cert que s’han millorat algunes coses, i és cert, s’ha fet feina i s’han posat escaioles, però nosaltres no haviem vingut només a fer això: la llengua a l’escola no ha avançat, la reciprocitat TV3-À Punt està en punt mort, la llei de Funció Pública no incorpora el requisit lingüístic, el reglament vorem, accions concretes en relació a les noves plataformes audiovisiuals per a incorporar el valencià, res de res. En definitiva, mesures de fons, molt poques a exhibir.
El ja ex-conseller, diu que la missió ara serà enfortir Compromís, però clar, això vol dir que de vegades haurà de situar-se contra decisions que pren el Govern, al que ell mateix ha de sustentar i ben aviat haurà de prendre dos decisions.
El camp està molt decebut, s’ajunta a la pitjor campanya citrícola en dècades la llei estatal 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que equipara els residus industrials amb el que és un subproducte de material vegetal. La confusió i indignació és altíssima, vorem aquesta moratòria fins quan dura. La ruta del taronger és el nínxol electoral del Bloc, i la il·lusió del 2015 s’ha esvaït.
D’altra banda, el decret llei 1/2022 del Consell de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica apunta a una nova LRAU Solar amb efectes sobre el territori semblants als que va produir la llei 6/1994 Reguladora de l’Activitat Urbanística. Quan el Govern del president Lerma aprovava aquesta llei, el sr. Marzà tenia 11 anys. Els redactors asseguraven llavors que un decret posterior limitaria els efectes desreguladors que hi incorporava, però uns mesos després el PP es feu amb el govern de la Generalitat i els abusos urbanístics van ser terribles en la dècada següent. Caldria un homenatge a les regidores i regidors de finals dels 90 i principis de la dècada de 2.000, que tant vam patir l’embranzida urbanística del PP.
¿La proposta ara de Compromís és omplir el nostre país d’horts solars -més de 300 expedients fan cua, diuen-? Una part important del seu grup parlamentari, amb un gest sense precedents i que els honora, ha manifestat la seua oposició a sembrar panells fotovotaics a dojo. La moda ara és fer horts verticals a les façanes de les finques i plantar plaques solars als horts. Limitar la planificació territorial i els criteris de protecció (eliminant 7 dels 9 criteris) i elevar a paradigma: fora traves burocràtiques!!!! Difícil d’empassar-s’ho.
A la nova consellera, desitjar-li sort, els cuinadors d’esta operació saben que amb aquesta elecció taponaven una possible entrada en escena del seu mentor, Joan Baldoví.
Enfortir Compromís vol dir que l’exconseller haurà de triar entre «lligar fum» o recórrer el territori i sentir el que les agrupacions li demanen i executar-ho, no hi haurà prou en passar la mà pel llom. No seran visites fàcils. Veurem si acaba com el poema, ...bé pot dir que res no té.
