Setmanes enrere vaig participar en una reunió del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials de València que tenia com a protagonista una jove empresària de L’Olleria responsable d’un projecte emprenedor de proximitat: Lucía Mompó, que des de 2019 elabora el refresc «Malferida», que es presenta com una beguda saludable –sense sucre– preparada a partir de productes naturals de qualitat.
Lucía explicà que, per a crear-la, s’havia inspirat en una llegenda que circula al poble de sa mare, Aielo de Malferit: que la Coca-Cola nasqué a aquell municipi de la Vall d’Albaida a finals del segle XIX; i que, en descobrir-la, els nord-americans en compraren la patent i, envers el 1886, es llançaren a comercialitzar-la en exclusiva. És una contarella que coneixia a través de Joan Juan-Mompó, antic company d’estudis a la Facultat. I ara el seu germà Ximo –que ha preparat un llibre sobre el tema que veurà la llum a l’IEVA– m’ha proporcionat algunes dades al respecte.
Així, la fàbrica o botelleria d’Aielo començà a confeccionar el xarop anomenat «Nuez de Kola-Coca» al voltant de 1882. En 1889 guanyà un premi a Londres; i, abans i després, fou també guardonada en dos certàmens celebrats als Estats Units: a Filadèlfia (1885) i a Chicago (1893). Amb la qual cosa veiem com la marca ja va adquirir, al Vuit-cents, renom internacional.
Per la meua banda, gràcies a l’hemeroteca he pogut esbrinar que la «Nuez de Kola-Coca» fou registrada i presentada com a licor –«nuevo producto» i «verdadero triunfo»– en desembre de 1903. D’aquesta manera, diversos diaris valencians anunciaren amb fervor l’aparició d’«una bebida altamente higiénica» que, poca broma, estava avalada per l’Institut Mèdic Valencià; i qualificaren aquell elixir gairebé miraculós de «precioso medicamento en la gripe o trancazo» que «hace recobrar al corazón sus energías y desvanece las sombras de la inteligencia».
En teoria, aquelles afirmacions no eren publicitat, sinó informació. Els espots arribarien dies després en format poètic. I entre les dotzenes de versos propagandístics que he pogut llegir, els més polítics i divertits aparegueren a El Pueblo: «Maura se encuentra en un brete, / pues ve que este Gabinete / a su término ya toca; / y para calmar su duelo / proyecta pedir a Ayelo / el gran Nuez de Kola-Coca». Circumstància que, sens dubte, acredita l’enginy i la perícia dels promotors de la beguda.
