La comarca de l’Horta Sud té la sort de comptar amb nombroses persones que acrediten una trajectòria cívica i professional certament admirable. Una d’elles és Vicent Palacios Bellver (Torrent, 1949), que acaba de traure a la llum un suggestiu llibre de memòries titulat Quan ho teníem tot per fer, que ha sigut editat per la Institució Alfons el Magnànim en la col·lecció «Moment. Memorialística», que amb mà mestra dirigeix Xavier Serra.

El volum –que es presentarà el dimarts que ve, 21 de juny, a les 19 hores a l’Antic Mercat de Torrent– rememora els intensos anys del tardofranquisme i la Transició. I retrata els anhels i l’activitat dels jóvens que, com Vicent, apostaren per la democràcia, la cultura i el valencianisme, sempre amb la voluntat de construir una societat millor: més lliure, tolerant i plural. Uns afanys que, evidentment, toparen amb obstacles i dificultats de tot tipus.

D’aquesta manera, Quan ho teníem tot per fer explica, entre d’altres coses, el paper decisiu que jugà la Caixa d’Estalvis de Torrent –l’entitat on treballava l’autor– en la formació de líders polítics i sindicals. També, la funció que, entre la joventut, acompliren els concerts de música en valencià, que «eren com les gasolineres on reposàvem combustible per a continuar ferms en el camí de les reivindicacions nacionalistes». I encara, la influència tan determinant que exerciren intel·lectuals de la talla de Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster.

Al mateix temps, resulta ben il·lustratiu conéixer el procés d’aperturisme que, a partir de 1972 i sota la presidència de Josep Ferrís March, inicià el Cercle Catòlic de Torrent, amb l’impuls de la democràcia, l’associacionisme i les tradicions populars. I saber: que fou allí on nasqué el Grup de Cultura Valenciana, al qual pertanyia Palacios; i que els socis del Cercle més identificats amb el pensament franquista reaccionaren amb ràbia colèrica a través –com no!– de l’anticatalanisme.

El llibre, però, no sols s’ocupa de les experiències públiques, polítiques, que l’autor protagonitzà. I és així que, amb gran eficàcia narrativa, també deixa pas a nombroses escenes domèstiques, podríem dir. Per exemple, la que relata com va viure la «demanà de l’entrà» en casa de la núvia, i que us recomane llegir ben entusiàsticament. Perquè, més enllà d’un episodi familiar, hi trobareu el retrat nítid i afectuós, entranyable, de tota una generació.