Torna el bumerang d’una repetida promesa electoral. Com que falten deu mesos per als comicis autonòmics, el govern valencià acaba de declarar als quatre vents, de manera esbiaixada, que una part de les reivindicacions històriques d’un transport públic metropolità eficient seran tingudes en compte! Novament, els titulars mediàtics fan possible manipular de manera subtil les expectatives de la ciutadania que exigeix una mobilitat més sostenible. I així podria ser si mirem la lletra menuda de l’eterna proposta, marcada per incomptables condicionants.

L’anunci d’una línia de metro Xirivella-Alaquàs-Aldaia-Barri del Crist és més antic que la picor. Ens proclamen una i altra vegada, des de fa dècades, que la van a construir, quan saben perfectament que les probabilitats de dur-la a terme són insignificants. Però ho van dient alegrement, perquè esperen que la memòria de peix de l’electorat torne a picar l’ham.

F. Camps, el beat aspirant del PP a president de la Generalitat, allà pel 2003, ja va assegurar que tota la ciutadania de l’àrea metropolitana de València gaudiria d’una estació de metro. Des de llavors, en cada campanya electoral ens han anat cantant la mateixa cançoneta per a intentar fer-nos caure en la ratera de la seua música celestial.

Allà per l’any 2006, el PP presentava a bombo i platerets el projecte de construcció del metro lleuger de l’Horta Sud, que hauria d’estar conclòs l’any 2010. I ens ho vam creure a ulls clucs. Necessitàvem creure’ns-ho, perquè era fonamental per a poder alliberar-nos del malson d’una desastrosa mobilitat que provocava una despesa econòmica supèrflua, una contaminació totalment evitable i una inútil pèrdua de temps. I amb la carta marcada de les conseqüències catastròfiques de la crisi econòmica global, junt a la incompetència, el malbaratament i la corrupció dels diferents governs autonòmics, ens tombaren totes les esperances.

Entre les retallades i el gran lobby automobilístic –que sempre ha defensat amb ungles i dents el favor de les administracions, que submisament han seguit subvencionant el sector i la compra de cotxes particulars–, les promeses es mantenien, però en el congelador. Mai no hi han trobat el moment per a fer-les efectives, malgrat que tots els partits de l’arc parlamentari valencià les tenien ben presents en els seus programes electorals. Resulta inversemblant que amb tanta unanimitat política ens trobem en el mateix bucle, després de tants anys.

I ens plantem en l’actualitat. El govern del Botànic s’ha esperat set anys i escaig per a tornar a airejar el mateix projecte de sempre, anomenat ara Pla de mobilitat de l’àrea metropolitana de València (PMoMe). Que preveu ampliar –fer fi?– la xarxa de metro a tots els pobles de la controvertida Horta Oest (fins a Aldaia), amb un total de 75,4 Km i 78 noves parades. Tant de bo aquesta siga la definitiva i no torne a passar com en les darreres ocasions. Motius i cartes a la mànega de segur que en troben –si volen– per a deixar en l’estacada, una altra vegada, una comarca molt abandonada per la mà de la tan esbombada sostenibilitat. Haurem de creuar els dits!