Amazon obri un nou centre logístic al País Valencià i el discurs oficial, com un iceberg, mostra la huitena part de la qüestió i amaga les set restants. Destaca les glòries: generarà 500 llocs de treball; i omet els rèquiems o efectes negatius en l’ocupació local. Jo no sé si els llocs de treball que crea compensa els llocs de treball que destrueix, però m’agradaria que algú demostrara que aquest temor és infundat. Que el comerç tradicional no pot competir amb Amazon està més clar que el tint del cabell de Marta Sánchez; i el risc és que acabe tancant incapaç de fer front al gegant tecnològic que ofereix preus més assequibles, oferta quasi il·limitada i una colossal infraestructura logística.
El futur que Amazon presagia per als competidors no és per alçar la copa i brindar. És cert que la plataforma ofereix a xicotets productors una finestra al mercat mundial; però els negocis que li venen els productes cada vegada paguen comissions més elevades, o cau la seua cotització quan Amazon s’introdueix en el sector. Si això se suma a la precarietat laboral dels treballadors de la multinacional resulta sorprenent l’aplaudiment d’alts càrrecs del govern valencià, esdevinguts deïtats hindús de sis braços per fer de claca. Vaja, que sents el discurs oficial i fan ganes de muntar un festival de contacontes a la plaça major del poble i dir la frase màgica: Anava la lletera amb el cànter al cap...
Amazon, que lidera la transició a l’economia digital amb el seu model de Marketplace, és com el núvol negre que ompli l’horitzó presagiant el temporal. Fatalisme que les petites botigues tracten de surfejar privilegiant el tracte directe amb el client. Ara bé, es pot surfejar una ona, una situació transitòria, però no es pot surfejar el destí; només pot preveure’s per minimitzar-ne les conseqüències. Què s’ha fet, doncs, en eixe sentit? Perquè si no s’ha fet res és perquè aposten directament pel miracle; i els miracles existeixen en el món de la religió, però no en el camp de l’economia.
