Als valencians, no cal dir-ho, ens agrada a manta l’orxata, ja no diguem els gelats, el xàmbit. No tenim la culpa que part de l’horta, a vora la mar, se salinitzara, i donara aqueix fruit tan especial que es diu «xufa» o «xufla», que ja en temps dels moros, com que no podien beure vi, hom va tractar de vore la manera de fer un beuratge de les xufles amb el que matar la set o, en estiu, refrescar-se. S’acabava d’inventar l’orxata. L’orxata valenciana. Com la paella. Només que en aquell temps no hi havia registres oficials ni patents, i altres llocs s’han apoderat d’aquestos objectes tan preuats; i han fet bé. El mal és que ara en diuen «paella alacantina», «paella manchega»... o «orxata de fruites del bosc», «orxata de foie»... No van millor, pel que toca a les denominacions, en altres camps, quan diuen: «Mesa de diàleg», entre un de la unidad de España i un autodeterminista català, de què parlaran?; o quan s’entesten a muntar expressions com «flexibilització de plantilles laborals», o «desacceleració», «racionalització dels salaris»; igualment quan s’han posat a eufemismitzar, «dement, subnormal, retardat, discapacitat, disminuït, mongòlic, paràlisi cerebral, disfuncional...». Si no pots canviar la realitat, canvia el nom, i ja està!

I com és que diu vosté «xàmbit»?, si tota la vida s’ha dit «gelat». Home!, no recordem que els de Xixona, que sí s’anomenen a si mateixos “gelaters”, corrien pertot i visitaven fins l’últim racó amb els seus carros de gelats, fets artesanalment, i quan van arribar per la costa allà a baix, a la fi del món, a Gibraltar, resulta que els demanaven «ice sandwich», i ells contestaven amablement a la seua manera: «prenga (alguns deien «aquí té») el xàmbit». I com que la modernor la porten i traslladen els qui viatgen, en tornar els gelaters de Xixona cap amunt, ja venien dient: «al rico xàmbit», allò que els d’estos llocs en deien «al rico helao» o «ricolao», que ara s’ha tornat «sabroso corte».

I si ara va vosté per Benidorm o per Cullera, hi vorà bastants personatges amb pantalonets curts llepant i xuplant el xàmbit o el cucurutxo de maduixa, això sí, amb sandàlies, calcetins i sense camisa. I els de Xixona es pregunten per què la fama la tenen els italians, pel que fa al tema dels gelats, quan la calor, els turistes, les platges amb bandera blava i l’artesania gelateril, les tenim nosaltres. Serà que Fraga Iribarne es va enganyar en la promoció de tot plegat?, serà que ens tenen mania potser per llegendes negres, als espanyols, no als xixonencs en particular?, o serà que ens manca una etiqueta, el salconduit del món actual: una marca. Clar!: «Xàmbit», o... «Xàmbit Valencià», com l’orxata, com la paella!