En les coordenades espai-temps de la vella Europa, i de l’extensa Amèrica, en contrast amb les tragèdies bèl·liques i energètiques, l’agost i el setembre aporten un fascinant moviment: les Universitats obrin les portes a la joventut protagonista dels programes d’intercanvi i mobilitat. Així, per exemple, l’eslògan Sapientia sola libertas est –de la Universitat Jaume I, de Castelló- s’estén posant en valor una generositat emocionant, revolucionària, compartida per cada generació de viatgers voluntaris de l’aprenentatge.

I no és fàcil tan atractiu moviment, ni en la seua base econòmica, ni en la condició emocional, ni fins i tot en l’adaptació als factors acadèmics de cada país, de cada ciutat, on deixen de ser estrangers i passen a ser ambaixadores. Contra burocràcies i desigualtats, milers de biografies quotidianes –personals, familiars, amoroses, socials- s’activen com a gotes necessàries dins el curs... del riu compartit del coneixement humà.

Així que, per a compartir personalment eixe bagatge del país, es pot posar en valor l’arribada de Laia al campus immens de la West Illinois University, allà a la remota ciutat de Macomb, més enllà d’uns dies de descobriment del Nova York que no dorm mai, i de l’arquitectura enèrgica de Chicago. Ara mateix, ja va complint les primeres activitats del camp de la Comunicació, que allí es presenta menys intel·lectualista, més d’estil d’«anar al gra» –en un territori de camps inabastables de panís-, amb protagonistes acollides d’Amèrica Llatina, el Sud-est d’Àsia, o els països del Carib, en contacte amb els joves rurals o urbans d’un territori presentat en una campanya publicitària com a Republic of Forgottonia, no lluny del Mississipi ni de l’Autopista 66 (la d’On the road de Kerouac). Ah, la que inspirà a Bob Dylan per a la cançó que a mi tanta nostàlgia m’inspira: The girl from the north country...

I constatada l’aventura americana, cal sumar-hi l’aventura europea de Júlia, en camí cap a Besançon, amb una tradició d’acollida de les Humanitats, en una antiga universitat à taille humaine, de la regió que ve a ser el cor exacte d’Europa, entre la Romània i la Germània. Haver-hi acudit passant per Basilea, la ciutat que acollí a Germà Colón –un dels més estimables europeus valencians, de Castelló-, posa també un emotiu accent per a comprendre la tardor dels milers de rodamóns voluntaris que retornaran al país tantes savieses, crítiques i vitalitats locals i universals.