El Escorial de Madrid va ser escenari, a principis del mes de juliol, d’unes jornades sobre federalisme en què participaren importants figures versades en la temàtica federalista, com Xavier Doménech, Juan Antonio Pérez Tapias, Esperanza Díaz, José Ramón Bengoetxea, Íñigo Errejón, Laia Yousef, Nuria Sánchez i Jorge Lago. Però la intervenció més destacada, per la seua responsabilitat política i per les propostes concretes publicades, segurament, va ser la de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, que, entre altres propostes, va apostar per superar l’estat de les autonomies i transitar cap a la realització del sistema federal, com ve fent des de fa molts anys.
El president valencià va defendre una reforma de la Constitució per a configurar Espanya com a una federació de comunitats. A eixa intervenció s’han referit José Luis Villacañas i Josep Martí Ferrando en este mateix diari, Levante-EMV, en els articles Agitación en El Escorial i Conjectures en El Escorial, respectivament.
Deia Villacañas, en la seua línia favorable al federalisme, que Ximo Puig, lluny de soroll i de la fúria, exposà la seua visió del que significa l’ànima federalista –lleialtat, concòrdia, reconeixement de la pluralitat, abandó d’identitats rígides, patriotisme cívic–, capaç de conformar un cos federal ben dotat i finançat. Apuntava l’articuliste les contínues i variades crisis territorials que ha conegut la democràcia espanyola, conseqüència de l’obstinada resistència que oposa l’Estat al seu desenvolupament, de tal manera que el sistema autonòmic ja no dona més de si.
Per la seua part, Martí Ferrando, en el seu article, també profederaliste, apuntava agudament fets històrics de la història de l’Espanya diversa, per a finalitzar dient que «El federalisme, i presumisc que sobre açò hauran insistit els ponents de les jornades d’El Escorial, no és necessàriament un futurible, una mera conjectura, sinó un projecte possible de cohesió i convivència dels pobles ibèrics».
En l’esmentada conferència a El Escorial, Puig va apuntar la necessitat d’escometre una reforma de calat del Senat, en el marc de la via federalista que propugna. El president de la Generalitat va assenyalar el model federal alemany com a exemple a considerar i a interpretar en la proposta de federalització a Espanya.
En la línia d’aprofundir en la via federalista i en l’autogovern, el PSPV-PSOE ha creat l’Espai Bausset, dirigit per un referent històric i actual del valencianisme com és Vicent Soler, titular de la secretaria de Valencianisme i Autogovern, i per José Chulvi, responsable de la secretaria de Federalisme i Descentralització de l’executiva socialista. Espai coordinat per Francesc Signes, un altre referent del valencianisme i socialisme valencià dels últims anys. Un espai de reflexió i debat. Un fòrum per a posar en valor tot allò relacionat amb l’autogovern. I aprofundir en la ‘via valenciana’ i en la cultura federal, així com remarcar la necessitat de descentralització de seus oficials. «És l’hora d’enfortir les idees i els valors d’una Espanya d’Espanyes oberta, descentralitzada i més respectuosa amb les singularitats de cada territori. És el temps de defendre, amb fermesa, la nostra identitat com a poble», segons els objectius de l’Espai Bausset.
Tot això, tant els pronunciaments del president de la Generalitat com la creació del fòrum polític esmentat, posa de manifest l’interés del socialisme valencià de fomentar el federalisme, com a organització territorial a Espanya. Possiblement la Comunitat Valenciana, a través de les propostes i actes esmentats i altres, siga l’autonomia més posicionada a favor de la federalització espanyola. El que cal és que prosseguisca eixa via, tant en la política valenciana com en l’estatal, i buscar el consens necessari amb la resta de partits.
«Federar no és separar, és just el contrari a l’independentisme: federar és unir», diu el president. I com afirma Zulima Pérez Seguí, «La federalització de l’Estat permet apostar per la unitat en la diversitat». El federalisme ha avançat en els últims dos anys, a Europa i a Espanya més que en els vint anteriors, com va dir el president Puig en la referida conferència. Entre altres raons, perquè cala la idea que el federalisme és l’evolució natural de la democràcia a Espanya. «La federalització de l‘Estat és la desembocadura lògica del nostre sistema», com també té escrit la professora i dirigent autonòmica esmentada. Com deia també Villacañas, «Generar el clima en el qual estes reformes siguen possibles és ja una necessitat».
Cal seguir fent més pedagogia dels avantatges del federalisme, cal propiciar després uns nous Pactes de la Moncloa territorials. El federalisme ben aplicat i efectiu, a Espanya, podria ser l’antídot contra el centralisme-madrilenyisme aspiradora i contra els independentismes. I cal sumar una gran majoria de partits i entitats democràtiques a eixa empresa. El sistema federal, com sabem, és el que tenen establit països tan democràtics, i tan contraris a vel·leïtats polítiques aventureres, com els EUA, Suïssa, Canadà, Alemanya, Austràlia, Bèlgica i altres. És el que casaria ben bé amb la realitat plurinacional del territori espanyol. I com diu la ministra Diana Morant, «Espanya es fa millor des de tota Espanya» (Levante-EMV), 28-08-22).
