El 30 de setembre de 1922, hui fa cent anys, el P. Ubach, monjo de Montserrat i gran biblista, arribà a Bagdad després d’un llarg viatge que inicià a Roma el 30 de juny, confortat amb la benedicció del papa Pius XI.
El P. Bonaventura Ubach va ser un infatigable viatger, un savi, un aventurer intrèpid que volia conèixer de prop les antigues cultures de l’Orient mitjà i les primeres civilitzacions de la humanitat, així com adquirir materials per il·lustrar la Bíblia (que ell traduí al català) i per al Museu Bíblic de Montserrat, que ell havia fundat el 1911.
Amb 43 anys, el P. Ubach eixí de Roma el 30 de juny, “a les 9 de la vesprada, cap a Brindisi i l’Orient bíblic”, segons escrivia ell mateix en el seu “Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq 1922-1923”. El 2 de juliol de 1922, el P. Bonaventura Ubach eixí del port italià de Bríndisi, per arribar dos dies més tard a Alexandria, on inicià la ruta cap al Caire, Alep (on hi arribà el 13 de setembre), Jerusalem, Haifa, Beirut i Bagdad.
Des d’Alexandria, el P. Ubach escrivia: “Sóc feliç de trobar-me en el meu element: llengua, tipus, folklore, en la terra i sota el sol esplèndid d’Orient, respirant arreu una dolça poesia, desconeguda en qualsevol regió d’Occident”.
Les aventures del P. Ubach van ser tan extraordinàries, que l’escriptor Martí Gironell va novel·lar els viatges de l’anomenat “Lawrence” de Montserrat, en la seva novel·la, “L’arqueòleg”. El “Lawrence” o també, l’anomenat “Indiana Jones” de Montserrat, va ser en paraules de Martí Gironell, “un personatge d’aventura”, un home d’una “vida apassionant”.
La vida i els viatges del P. Bonaventura Ubach (1879-1960), són la història d’un savi (arqueòleg, biblista, erudit i aventurer), que, apassionat per l’Orient bíblic, va recórrer les terres que, molts segles abans, havien estat l’origen dels textos de la Sagrada Escriptura.
Nascut a Barcelona el 1879, va entrar a Montserrat el 1894 i el 1906 viatjava per primera vegada a Jerusalem a estudiar a l’École Biblique. Coneixedor de l’àrab, el siríac i l’hebreu, el P. Ubach va ser professor de llengües semítiques al Pontifici Institut de Sant Anselm a Roma, del 1913 al 1922. Però allò que més va marcar al P. Ubach, van ser els 30 anys passats a l’Orient bíblic, i d’una manera especial el viatge que va fer per Mesopotàmia i que ell va recollir en el “Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq 1922-1923”.
En la seua estada a l’Orient bíblic, el P. Ubach va resseguir registres arqueològics i etnològics, per entendre millor la Sagrada Escriptura. De Jerusalem al Sinaí i del Líban a Mesopotàmia, el P. Ubach dedicà molts anys de la seva vida a conèixer els escenaris on s’originà la Bíblia.
Desgraciadament ara, Alep i l’Orient bíblic ja no es troben en la mateixa situació que va vore el P. Ubach, on cultures i religions convivien pacíficament. Ara la guerra i la violència són el pa de cada dia en aquesta regió.
El P. Bonaventura Ubach, el “Lawrence” de Montserrat, recorregué, al llarg dels 30 anys que estigué a l’Orient Mitjà, Palestina, Àsia Menor, Grècia i Egipte, escenaris bíblics de l’Èxode, dels profetes i dels Reis, de la vida de Jesús i dels viatges de Sant Pau.
