No se sap del cert quan finalitzarà la guerra muntada a Ucraïna però, hi falte molt o hi falte poc –tant de bo s’acabe ara mateix!– podria semblar que la cosa està a tocar, si ens atenem als preparatius que els voltors neoliberals estan fent per a la reconstrucció de les ciutats i de les infraestructures ensorrades pels bombardejos russos. Una catàstrofe que s’està convertint en la major devastació en terres europees des de la II GM.

La majoria d’estimacions realitzades assenyalen que la despesa necessària per a la restauració econòmica i social d’Ucraïna podria arribar als 750.000 M€. Una xifra que multiplicaria per 5 el PIB d’Ucraïna del 2021 –i que superaria en escreix la quantitat (actualitzada) d’aquell interessat i lucratiu Pla Marshall per a l’economia nord-americana, dut a terme des de 1948 fins a 1952. Una descomunal hipoteca que pesarà sobre les espatlles del poble ucraïnés com una sagnant llosa per a les generacions presents i futures.

I qui pagarà tot això? Doncs, el mateix J. Borrell ha proposat com a solució la confiscació dels més de 300.000 M€ que el Banc de Rússia té en entitats financeres occidentals, cosa poc realista legalment. I com que, en qualsevol cas, no n’hi hauria prou, l’alternativa més versemblant passaria per endeutar Ucraïna in aeternum amb préstecs impagables, a més de servir en safata de plata tota la seua riquesa a multinacionals com Blackstone, Monsanto, Dupont o Blackrock i a la corrupta oligarquia ucraïnesa –que està finançant la guerra com el gran negoci del segle. I no ens oblidem que Zelenski deu el seu càrrec al magnat Kolomoisky (el veritable president a l’ombra); tots dos denunciats als papers de Pandora.

Per al poble ucraïnés plou sobre mullat, perquè viu en un Estat que, abans de la guerra, ja era el líder destacat en el grau de pobresa a Europa (cosa que no passava quan pertanyia a l’URSS) i ocupava llocs de cua al món quant fa a l’IDH (índex de desenvolupament humà), que marca el nivell de vida digna, llarga i saludable. Una brutal paradoxa perquè Ucraïna compta amb uns recursos naturals valorats en bilions d’€, un caramelet irresistible per als depredadors insaciables del gran capital mundial.

El fet que l’Estat ucraïnés siga un cas excepcional per la seua riquesa natural l’ha convertit històricament en un lloc estratègic i, alhora, en una maledicció per a la seua castigada ciutadania. S’hi poden trobar 117 minerals i metalls dels 120 emprats en la industria. És líder exportador d’alumini, acer, níquel, pal·ladi, coure o platí. Posseeix importants reserves de gas, petroli, urani i una de les més grans de liti del planeta –emprat en bateries elèctriques. Té unes terres tan fèrtils que s’han convertides en el graner d’Europa i en un dels principals del món. Un veritable tresor a l’espera de seguir sent saquejat per un neoliberalisme sense escrúpols, amb la complicitat d’una casta política europea submisa, oprobiosa i militarista.