Un poeta Centelles perdut?

Porte prou de temps seguint la pista d’un Serafí de Centelles que vivia a València a finals de la dècada del 1560. Els indicis dels qui m’havien precedit en la identificació d’aquest personatge -encarregat de la cura de la persona del comte boig d’Oliva, Pere de Centelles- apuntaven en diverses direccions i sempre de passada, perquè no va ser mai l’objecte central de cap investigació; i al meu parer no havia estat ben identificat. No ens pot estranyar, perquè en aquell moment -dalt o baix- podien passejar per València tres o quatre senyors d’aquella nissaga egrègia, amb idèntic nom. Tanmateix, i després de la lectura de molts documents i estudis i amb l’auxili de bons coneixedors d’aquella extensa família amb branques també a Catalunya i a Sardenya, puc afirmar quasi amb seguretat que el subjecte que m’interessa va ser Serafí de Centelles i Serra, fill d’Enric de Centelles -de la casa d’Almedíxer-, i que arribà a ser cunyat de l’humanista, preceptor de prínceps i bisbe d’Osma, Honorat Joan, ja que es casà amb la seua germana, Isabel, amb qui tingué diferents fills.

Aquesta recerca venia motivada pel fet que el 1569 se’l va acusar del delicte de sodomia i s’ha conservat un procés magnífic que editarà en breu l’editorial Afers, a cura meua. Don Serafí -de qui no vaig a explicar ara res d’aquella circumstància seua personal-, en llegir com actuava i com responia a algunes preguntes, ja em va semblar un personatge culte. Per família, podia ser-ho. Però res no ho garantia: hi havia molts nobles que no sabien llegir ni escriure o ho feien amb prou pena. Tanmateix, no semblava ser el cas, atesa la documentació referida a ell que havia anat trobant.

Però ara, un dels bibliògrafs antics més conegut -Just Pastor Fuster, a la seua Biblioteca Valenciana- m’ha ofert una dada més: aquell Serafí és el poeta que ve citat en un comentari de Cerdà i Rico en les seues Notas al canto del Turia; i Marià Ortiz conservava un manuscrit amb obres seues -ara perdudes segurament. Jerónimo de Urrea -humanista aragonés-, en publicar la traducció castellana de l’Orlando Furioso, d’Ariosto, va incorporar als preliminars un sonet del Centelles, laudatori, elegant i amb referències mitològiques, que és tot el que ens ha arribat.

Va ser aquell Serafí de Centelles un poeta prolífic i conegut entre els homes de lletres del seu temps? Hem perdut per sempre més les seues obres? Es va esborrar la seua possible fama després de l’escàndol sexual València?