Dies d'Escartí

Des dels meus anys d’estudiant universitari, tinc el goig i la sort de gaudir de l’amistat de Vicent Josep Escartí, de qui primer vaig ser alumne; després, deixeble i amic; i ara, company de docències, recerques, publicacions… i també, columna del Levante-EMV, sempre amb el desig de contribuir a la descoberta de la història cultural i literària del poble valencià. Originari d’Algemesí, Escartí és catedràtic de literatura medieval i moderna a la Universitat de València, i un dels nostres narradors més llorejats. No debades, ha obtingut els guardons literaris de major prestigi que es convoquen entre Vinaròs i Oriola.

Una de les novel·les que més alegries li ha proporcionat és la titulada Dies d’ira, amb què guanyà el premi Ciutat d’Alzira de 1991. Tres dècades després, aquella obra qualificada com a fantàstico-intel·lectual –que en 2013 fou traduïda a l’anglés i publicada als Estats Units amb el títol de Days of wrath– torna a ser notícia, ja que acaba de conéixer una excel·lent versió a l’italià que ha anat a càrrec d’Anna Maria Compagna i Núria Puigdevall; i que, amb el títol I giorni dell’ira, ha vist la llum a Guida Editori, de Nàpols. La presentació hi tingué lloc la setmana passada, en el transcurs del congrés «Traduccions i genealogies. Literatura catalana i italiana en perspectiva comparada», convocat per l’AISC; i amb la professora Emanuela Forgetta, autora de l’estudi introductori que l’encapçala, com a mestra de cerimònies.

Així, tal com assevera Forgetta, en aquesta obra Escartí es revela com un hàbil narrador, «atentíssim als detalls» i capaç de reconstruir «un món brillant i sòlid, fruit de la relació privilegiada que manté amb els documents que estudia»; que és, alhora, «exemple de conciliació entre el rigor científic i la necessitat creativa». Un món imaginari forjat a mida, en el qual «tot forma part d’una realitat única i indivisible» i on «no hi ha diferència entre éssers, coses i Déu»; i per això, «les lleis de la natura i les causes que regeixen l’univers influeixen en tots els aspectes de la realitat». És el món, els treballs i els dies d’Escartí, tal com podreu comprovar en llegir aquesta magnífica novel·la que ens transporta a la València prodigiosa del segle XVI; una València que ara pren nova vida nella bella lingua di Dante e di Boccaccio.