A les portes del 2024

Sí, aquest és l’últim article de l’any dos mil vint-i-tres i enguany han passat moltes coses. Com per exemple l’augment del feixisme polític a Europa i al món. Un feixisme que fa poc dies vam veure en forma de “matonisme masclista”, i en la persona d’un regidor del partit ultradretà com li tirava una botella d’aigua a un regidor d’un partit d’esquerres. Així es comporten, com si foren els amos del món. Fent-se fotos amb els nous líders de països com l’Argentina que ha triat a un senyor a qui haurien de revisar-li la salut mental perquè, dic jo que no és massa normal que clone gossos perquè, segons diu, li porten sort i el “guien”. En fi....Tot un desgavell.

El masclisme que encara abraça a qui continua negant les violències masclistes que patim les dones i les xiquetes en totes les etapes de la nostra vida. Com gent que va abusar públicament d’una dona que acabava de guanyar un campionat mundial de futbol, s’acarnissa a les seues crítiques sense voler assolir que es va equivocar i encara és capaç de donar-li les culpes al món mundial per tal de no pronunciar unes paraules de reconeixement de la seua equivocació.

Han passat moltes coses i també en aquest dos mil vint-i-tres que ja s’acaba un Tribunal de justícia va fer la seua feina i, malgrat el retard en fer-la, va declarar innocents a un grapat de persones que portaven un calvari judicial de cinc anys. Un calvari que els va fer fora de les seues responsabilitats polítiques i fins i tot laborals en un tancar i obrir d'ulls, perquè “algú” així ho va decidir. I sí, estic parlant de l’anomenat cas “Alqueria” i que va atropellar el futur polític de Jorge Rodríguez a qui primer un Tribunal de L'Audiència de València ha absolt i després el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha ratificat la sentència absolutòria, però a ni ningú, ni a Jorge ni a la resta dels encausats a aquest procés els tornarà els cinc anys de patiment que han viscut. I tampoc ningú els ha demanat perdó.

També ha passat el “sobresalt” de la investidura i els seus pactes. Les polítiques cada vegada més reaccionaries del PP, venut al partit ultradretà per a poder governar a massa llocs, va fer que molta gent anara a votar el passat juliol. I ho fera fins i tot “tapant-se el nas” per tal que no poguera governar la dreta i la ultradreta que ja ho veien com a fet després de les eleccions municipals i autonòmiques de maig. I, afortunadament, no van tindre prou vots i, malgrat ser el partit més votat, no va poder formar govern per a descans de moltíssima gent que no veia amb bons ulls un govern amb la ultradreta mentre s’estava a la Presidència de torn de la Unió Europea.

No sé què ens portarà el dos mil vint-i-quatre. La bola de vidre encara no m’ho ha contat. Hi haurà eleccions autonòmiques a Galícia i a Euskadi així com al Parlament Europeu on, esperem que la tendència a la baixa del partit ultradretà s’acabe consolidant i el PP vaja perdent aire i els baixe un poc els fums que ara mateix encara tenen pujats.

Siga com siga, li desitge a totes les persones que puguen acabar llegint aquestes lletres un gran i bonic dos mil vint-i-quatre.

I, sobretot, espere i desitge de tot cor que s’acaben totes les guerres, perquè totes són injustes. Totes.

Molt bon dos mil vint-i-quatre per a la bona gent!