Opinión

Metaformosi de la literatura

Jon Fosse

Jon Fosse

En una carta adreçada a Júlia Piera –a la qual feia referència Enrique Vila Matas a Dublinesca- Gustave Flaubert escrivia horroritzat: «Tot això és nauseabund. La literatura actual s’assembla a una gran empresa d’urinaris… Arribarà un temps en què tothom s’haurà convertit en homes de negocis i imbècils (a Déu gràcies, jo hauré mort). Les generacions futures seran d’una terrible estupidesa i grolleria». Flaubert va morir el 8 de maig del 1880. Tinc la impressió que s’ha complert la profecia, i encara més. Només cal mirar els best sellers i els guardons literaris que omplin les vitrines de les llibreries, els aeroports i els supermercats.

La creació artística requereix, primer de tot, la forta personalitat creadora d’un artista. Després, llibertat d’expressió i llibertat d’acció, i una atmosfera constructiva on les institucions, els espais d’expressió i els productes culturals i literaris siguen potenciats i s’integren a la societat, li aporten llum i la reflecteixen.

Si parem atenció a la situació valenciana, sembla crítica particularment per la deriva que han mamprès les polítiques «culturals» de la dreta, les censures i restriccions a la llibertat d’expressió, la desconfiança i retalls a una industria cultural sempre feble, i això en un context global de crisi i metamorfosi, de canvi de model i de civilització propiciat pels efectes de les xarxes socials sobre la literatura i la creació artística. Un canvi que representa, si més no, un trencament amb els arrels humanístics de la cultura occidental des de diversos punts de vista. Si acceptem que el procés intel·lectual i cultural emancipador a Occident s’ha sustentat sobre els fonaments de la cultura clàssica greco-llatina i les seues reconstruccions renaixentistes i il·lustrades, i que l’educació estètica i les formes de creació han tingut sempre referents clàssics (en un sentit o altre, com a model o com a crítica) i formes d’expressió i transmissió com ara la lectura i l’edició, hauríem de concloure que estem assistint a un canvi de paradigma. Quins són els factors que incideixen en aquesta metamorfosi? Des d’una mirada purament descriptiva podríem considerar, si més no, tres esferes d’acció.

En primer lloc, hauríem de considerar una dimensió política i mediàtica, que es pot concretar amb l’expansió d’un moviment internacional ben organitzat, antidemocràtic i totalitari, contrari a la intel·ligència, articulat inicialment i expandit des dels USA, que guanya terreny a Europa emparat per poders econòmics i grans corporacions. A València ara per ara veiem la lluita política contra la intel·ligència, la cultura, la democràcia, i la llibertat d’expressió, amb especial obcecació contra la cultura catalana i la llengua dels valencians. L’estratègia consisteix a promoure la ignorància censurant i promovent una concepció de l’art i la cultura com a espectacle banal, oci, festa i divertiment.

Però un divertiment lucratiu, perquè, per damunt de tot, hi ha un segon actor que té un abast mes ample i que ho impregna tot: és el mercat, és la mercantilització de la literatura, l’art i la cultura. Val a dir, una cultura dissenyada des dels valors i les mesures del mercat i el consum. La conseqüència és la producció literària, musical o artística a la mesura de masses consumidores poc exigents i educades.

Perquè al fons d’aquesta metamorfosi hi ha un terrible canvi de paradigma educatiu. Dimitir de l’humanisme, de la lectura, de l’educació com a projecte de formació de l’individu és tant com renunciar al coneixement i la saviesa. Assistim a un canvi de concepció en el procés educatiu i els valors front a l’art i el coneixement. La metamorfosi ha fet de l’educació més alliberadora, concebuda com a procés d’emancipació a través del coneixement (recordem les utopies pedagògiques llibertàries, el krausisme, l’escola moderna de Ferrer Guardia, el desenvolupament integral de Montessori…), a l’educació entesa com a adquisició d’habilitats. Esborrant de forma grollera la distinció entre informació, coneixement i saviesa, l’educació ja no busca el desenvolupament personal. És a dir, hem passat del coneixement emancipador a l’èxit en l’ús de la tecnologia; de l’humanisme a l’externalització del coneixement, una forma d’alienació que fa desaparèixer la personalitat del creador, perquè la informació, les decisions transcendentals o la creació artística es delega en el poder del mercat i la capacitat de les màquines.

Altrament dit: volem pal·liar la ignorància no amb el coneixement i l’experiència personal, sinó amb l’ús de màquines transformades en eines de producció artística, cultural i intel·lectual. S’esborra així la dimensió personal de l’autor. Ni coneixement individual, ni autonomia crítica. L’extrem d’aquesta amenaça és l’ús substitutiu de la intel·ligència artificial en totes les formes artístiques i literàries. Una literatura sense autor. Hi ha res més barat, rentable i alienador? Admirem bocabadats la increïble aportació de la màquina a totes les formes de la creació literària. I això ens manté en una ignorància controlada i ens porta a la deshumanització de l’art i la literatura. Ja no cal la forta personalitat creadora de l’artista, ni l’estil literari inconfusible de l’escriptor, perquè l’art i la literatura poden concebre’s sense l’experiència vital de l’artista. Ja no cal ni tan sols l’escriptor, no cal el poeta, el guionista, el compositor ni l’assagista. Aquesta metamorfosi sustentada en les màquines és un parany mortal del mercat tecnològic contra la intel·ligència i la rebel·lió de la intel·ligència humana dissident.

La metamorfosi de Gregor Samsa (segons Kafka) en un horrorós escarabat el va portar a l’aïllament, la marginació i la mort. Cal tenir molta cura amb les metamorfosis i amb els venedors de fum i de felicitats mentideres, que porten els humans a la ignorància, a les ombres de la caverna de Plató. I perseverar en els fruits tan sublims que des d’Homer fins a Jon Fosse ha produït la nostra imperfecta i dolorosa humana condició, deixant córrer la literatura d’urinari que tant horroritzava a l’admirat Flaubert.