Amunt i avall

Desitgem actuar sempre coherentment i en la mateixa direcció. Però, sovint, la realitat supera la nostra idea. Modifiquem el camí previst i actuem oposadament al que pensàvem inicialment. Eixa actitud tan humana de contradir-nos pot definir-se a través de la locució ‘amunt i avall’. Indica que anem cap a un repte i seguidament cap a l’oposat. També és una forma de dir que no parem perquè som dinàmics i dinàmiques. Ara, estem ací, o, al moment, ens trobem allà. Ens menegem d’esta manera: quan estem esperant, ens sentim nerviosos o nervioses o simplement canviem de meta.

Hi ha vegades que ens encabotem a seguir els projectes que hem encetat. Així i tot, no està de més que ens detinguem. És saludable que llavors anem ‘amunt i avall’, temporalment, per a preguntar-nos si realment eixe és el nostre objectiu. Potser som feliços seguint un altre camí contrari al que estem planificant. El fet d’anar ‘amunt i avall’ ens ajuda a contemplar on estem i trobar-nos després en el seu lloc oposat. Amb el contrast, les decisions maduren. El valent atreviment l’acaba de posar en pràctica la meua filla Meritxell. Ho admire i de segur serà profitós.

Estos dies camine ‘amunt i avall’ preguntant-me què votar en les pròximes eleccions europees. El que més em preocupa és que en el Parlament Europeu guanyen pes els partits extremistes. Necessitem una Europa social que ens protegisca i no enfronte els països.

Algunes preses de decisions de la política internacional espanyola han caminat ‘amunt i avall’ durant anys. L’any 1986 es va reconéixer l’estat d’Israel. Fou un camí llarg amb diversos canvis d’actituds. Era necessari establir relacions amb un poble sobirà. Ara, després de dècades anant ‘amunt i avall’ per a estudiar el reconeixement de Palestina, finalment també ha arribat el dia. No sabem si és la data oportuna. No obstant això, cal tindre en compte que el territori on es va crear l’actual estat israelià es deia Palestina fins al 1948. També que es va acordar aleshores la creació d’un estat àrab. No oblidem que Palestina és molt més que el moviment terrorista de Hamàs. 

En definitiva, intentem anar ‘amunt i avall’, no solament per a no detindre’ns. És una bona teràpia per a valorar quines opcions triem en la vida. Assumir una decisió contrària no suposa renunciar a principis sinó desitjar trobar-los sincerament.