La paraula «burrera» és una creació lèxica genuïnament valenciana. De fet, ni tan sols està arreplegada en altres diccionaris de la nostra llengua del nord enllà. Ni tampoc està registrada en castellà, almenys en el sentit amb què s´utilitza habitualment en valencià. La paraula «burrera» no es fa servir per a qualificar una estupidesa puntual; per a això ja tenim «burrada». Quan es parla de «burrera», se sol fer referència a una imbecil·litat ontològica, i a més manifestada reiteradament, amb contumàcia i convicció. La «burrera» es considera inherent a l´individu a qui atribuïm tal condició, i ni tan sols li concedim la possibilitat de redimir-se. No és un insult vacu, no. La «burrera» té una profunda càrrega semàntica.
