En temps de constipats, en què els virus van d'orifici nasal a orifici nasal amb íntima confiança, potser és oportú recordar que en valencià l'operació d'expirar bruscament amb la intenció de traure els mocs pel nas no es diu «sonar-se», que és un calc del castellà, sinó «mocar-se». Amb el mateix verb, tenim l'expressió «deixar mocat», molt habitual en valencià, i desconeguda en altres àrees del domini lingüístic, que s'utilitza per a referir-se a algú que ha donat una resposta contundent, sense rèplica possible, a algú altre que pregunta o qüestiona alguna cosa, sovint amb un punt d'impertinència o altivesa. I, havent trencat el gel en un tema tan delicat, podem mencionar també la locució «mocar-se en la mànega», que s'usa per a indicar que algú, de tan pobre com és, ha de fer servir la mànega per a torcar-se els humors nasals; figuradament també s'usa per a referir-se a algú que és molt curtet, i per això s'ho creu tot amb feliç candidesa.
Més informació...
