L'adjectiu «gelat» s'ha format a partir del participi del verb «gelar», fent referència a un líquid que s'ha solidificat per l'acció del fred (i així parlem, per exemple, d'«aigua gelada» o d'«oli gelat»). Però, sense arribar a l'estat sòlid característic del gel, metafòricament també s'usa l'adjectiu «gelat» per a indicar que la referència al·ludida presenta una temperatura molt freda. En este sentit, pot aplicar-se a la temperatura ambiental («ha fet una nit gelada»), a les parts del cos («tinc les mans gelades») i inclús a un aliment que ha perdut la temperatura que es considera adequada per a ingerir-lo en les condicions òptimes («la carn gelada no val res»). Este últim significat és molt peculiar del valencià. Amb un valor figurat, també es fa servir per a indicar una reacció inexpressiva davant d'una notícia inesperada («quan m'ho digué, em vaig quedar gelat»).
