La paraula «síndrome» en valencià és de gènere femení, igual que ho era en llatí, i ho és encara en portugués i en italià; en francés antic també era de gènere femení, però per la terminació quedà assimilada al masculí, i així és com arribà al castellà a començaments del segle XX. Es tracta d'un cultisme procedent del grec «syndromé», on significava 'concurrència, concurs', format a partir de la unió del prefix «syn-», que significa 'conjuntament, alhora', i del sufix «dromé», 'carrer, via' (que també apareix usat en termes com «aeròdrom», «hipòdrom», «velòdrom», etc.). El significat originari al·ludia a un conjunt d'elements que discorren en la mateixa direcció. El metge grec Galé, durant el segle I, fou el primer que usà la paraula «síndrome» en l'àmbit mèdic per a referir-se al 'conjunt de símptomes que apareixen simultàniament', i de manera més específica el filòsof i metge persa Avicenna en concretà l'ús per a efectuar diagnòstics a partir de la simptomatologia que presenten certes malalties.
