La paraula «funcionari» és un derivat de «funció», que prové del llatí «functio», on tenia el significat de 'compliment d'algun deure'. Actualment, este terme servix per a referir-se als treballadors del sector públic, que comprén els organismes i institucions que conformen l'aparell de l'Estat, de les comunitats autònomes i dels municipis. Però este significat de «funcionari» és relativament recent. Començà a usar-se en el segle XIX, primerament en referència a les persones que exercien un càrrec públic en nom d'un altre, les funcions del qual feien en major o menor mesura. El funcionari, en definitiva, era el que feia les funcions d'un altre. Per a evitar el clientelisme polític derivat d'este sistema, l'Estatut de Maura, aprovat en 1918, regulava l'accés a la funció pública amb un sistema d'oposicions en què es valoraven els mèrits dels aspirants i es reconeixia la seguretat laboral del funcionari de carrera amb independència del partit que governara en cada moment.
