La paraula «beceroles» és un derivat de «abecé», les tres primeres lletres de l'«abecedari», que en un primer moment, amb l'addició de la terminació «-oles» (present també en altres paraules de formació popular, com «cagueroles» o «verteroles», 'angines'), donà lloc a la variant «abeceroles», que posteriorment perdé la vocal inicial.
El significat inicial apuntava als rudiments en l'aprenentatge de les regles de lectura. Jaume Roig, en l'«Espill», publicat en 1460, ja usava esta paraula en la forma de diminutiu i amb alteració de la vocal de la primera síl·laba: «ballarugues, / chiulets, juguetes, / baceroletes, / fluxes lliçons / de chichs minyons».
I d'aquell ús inicial la paraula «beceroles» ha passat a designar, per extensió, els rudiments de qualsevol ciència o art, fins i tot l'art de la seducció, com apunta Silvestre Vilaplana en el llibre «Les cendres del cavaller»: «Feia molts anys que havia aprés les beceroles del joc de l'amor».
