La paraula «taní» prové del francés «tanin», que l'havia pres de l'alt alemany «tanna», 'roure'. El «taní» és una substància que es troba en alguns teixits vegetals, com ara la corfa de certs arbres, especialment el roure o el castanyer, i també en la pell o les llavors del raïm. Gràcies a les seues propietats astringents, conegudes des de ben antic, s'ha utilitzat la corfa del roure per a adobar les pells. En anglés, de fet, este procés de conversió de les pells d'animals en cuiro és anomenat «tanning».
Però actualment la paraula «taní» està associada sobretot a la cultura del vi. Els «tanins» són concretament unes substàncies químiques naturals presents en el vi negre que, en contacte amb la llengua o les genives, aporten sensacions d'aspror, de sequedat o d'amargor.
