La «corfa» és una paraula eminentment valenciana, desconeguda en altres territoris del domini lingüístic. Prové de l'àrab vulgar «qórfa». S'usa principalment per a referir-se a la part exterior i dura dels arbres, així com a la cobertura llenyosa d'algunes fruites seques, com les ametles, les anous, les avellanes, les pipes, etc. Així mateix, per analogia també s'aplica la paraula «corfa» a la pell dura amb què estan recobertes algunes fruites, com la taronja, el meló, el plàtan, la magrana, etc. Per similitud, també s'aplica a la capa de sang seca que es forma en les ferides.
La paraula «corfa» també ha servit de base per a la formació de certes locucions molt expressives, com ara «ser de la corfa amarga», que es diu en referència a algú que és molt roín; o «tindre la corfa molt dura», que servix per a dir d'algú que és un desvergonyit o molt vell.
