La paraula «blasfèmia» prové del llatí «blasphemia», i este del grec «blasphmia», que significava 'paraula injuriosa'. Però, des dels primers temps, la «blasfèmia» s'ha associat especialment a les ofenses contra Déu, els sants o altres objectes de culte.
En el llibre del Levític ja apareix mencionada la «blasfèmia», amb una indicació explícita del sever castic que cal imposar a qui blasfemara: «Fes eixir el blasfem fora del campament», ordenà Jehovà a Moisés, i «que tots els qui l'han sentit blasfemar li posen les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà morir apedregat». Esta mateixa pena encara es manté vigent en moltes teocràcies del món, especialment en països islàmics.
En el Codi Penal espanyol encara es manté vigent el delicte de blasfèmia, castigat amb pena de multa de huit a dotze mesos, per als que ofenguen «els sentiments dels membres d'una confessió religiosa», fent escarni dels seus dogmes, ritus o cerimònies.
