La paraula «senyera» és un derivat de «senya», que prové de la paraula «signa», plural de «signum», que significa 'signe, senyal'. Actualment, amb la paraula «senyera» es fa referència de manera genèrica a qualsevol estandard que servix d'insígnia distintiva d'una corporació, si bé durant l'Edat Mitjana servia sobretot d'emblema d'un cavaller. En la literatura historiogràfica encara perdura l'expressió «senyor de senyera» per a referir-se al 'cavaller feudal que tenia dret a portar senyera quan anava en la host'.
Però, a finals del segle XIX, amb l'aflorament dels sentiments d'identitat col·lectiva, la paraula «senyera» començà a utilitzar-se per periodistes i literats per a designar específicament la bandera pròpia de l'antic Regne de València (així com també la de Catalunya i la de l'antic Regne de Mallorca). Amb este significat és com ha quedat encunyada en el nostre Estatut d'Autonomia, que establix que la bandera de Comunitat Valenciana és «la tradicional Senyera, composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal».
