El «mussol», conegut en la terminologia científica amb el nom d'«Athene noctua», és una au de presa nocturna, d'uns vint centímetres des del cap fins a la cua. Té un plomatge suau, de color terrós, amb taques grises i blanques en el pit i en el ventre. Té el cap redó i la cara circular; els ulls són grans, amb l'iris de color groc pàl·lid; el bec, curt i encorbat. Les ales, de vora mig metre d'envergadura, tenen una forma redonenca. S'alimenta bàsicament de rosegadors, rèptils, cucs, pardalets i insectes grans.
Habita per tota l'Europa meridional i pel nord d'Àfrica. Solen estar parats en la branca d'un arbre fins que detecten la presència d'alguna presa. Per això, en valencià se sol usar l'expressió «ser un mussol de parada» per a referir-se a una persona avorrida i solitària, que a penes parla amb ningú.
En l'antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Atena, i per esta raó forma part del seu tàxon. La paraula «mussol» prové del llatí vulgar «noctuolus», diminutiu de noctu«a», 'de la nit'. El canvi de la síl·laba inicial segurament es produí per influx de «mus», 'esmussat, xato', a causa de la forma aplanada de la cara i l'absència de banyes.
