Un «iceberg» és una gran massa de gel que s'ha després d'una glacera o d'una banquisa, i que sobreïx en part de la superfície del mar; però una altra part, molt més gran, queda submergida en l'aigua. Esta invisibilitat parcial del bloc de gel representa un perill important en la navegació, com quedà de manifest en l'afonament del «Titànic» en 1912. Esta tragèdia contribuí a popularitzar la paraula «iceberg» per tot el món. L'anglés actuà com a llengua difusora, però l'origen de la paraula és el terme neerlandés «ijsberg», que significa ‘muntanya de gel'.
Es tracta d'un vocable que ja està plenament adaptat al valencià, de manera que s'ha de pronunciar [isebèrk], fent recaure la vocal tònica sobre l'última síl·laba i amb «e» oberta, i no [ájsberk], amb una pronunciació anglicitzada.
Cal remarcar també que sovint s'usa l'expressió «punta de l'iceberg» metafòricament per a apuntar a algun assumpte térbol que només ha quedat visibilitzat en una xicoteta part.
