La paraula «barracó» deriva de «barraca», encara que el seu procés evolutiu presenta una trajectòria molt sinuosa. Els valencians adoptàrem «barraca» a partir de l'àrab vulgar, i després l'exportàrem al castellà, així com també al francés («baraque») i a l'italià («baracca»). El castellà, partint de «barraca», creà per derivació el mot «barracón» afegint-li el sufix augmentatiu «-ón», que després els valencians hem adaptat com a «barracó».
Originàriament, la paraula castellana «barracón» començà a utilitzar-se en l'horta de Múrcia per a referir-se a una construcció contigua a la barraca, que servia de quadra, estable o porquera. I d'ací, amb el temps, s'estengué a l'àmbit militar per a referir-se a un edifici de forma rectangular, generalment d'una sola planta, que servia per a albergar tropes, a on es disposaven els llits (normalment lliteres per a aprofitar al màxim l'espai), amb unes taquilles annexes per a guardar els efectes personals. Posteriorment, per similitud amb esta construcció rudimentària, la paraula «barracó» ha passat a aplicar-se a l'edifici prefabricat que, de manera provisional, s'ha fet servir per a habilitar aules.
