La paraula «desescalada» no està encara en els diccionaris, però que no hi estiga no vol dir que siga incorrecta. S'ha format per la unió del prefix «des-», que servix, entre altres funcions, per a indicar una inversió radical de la idea expressada per la paraula a què s'adjunta, i el substantiu «escalada». S'ha posat molt de moda recentment, entenent el terme «moda» en el sentit que presenta una freqüència d'ús molt alta.
La seua gestació, això no obstant, no és del tot espontània. Està condicionada, sens dubte, per la forma anglesa «de-escalation». Però, si ja havíem assimilat la paraula «escalada», que també era un anglicisme usat figuradament per a referir-nos a un conjunt d'accions que produïxen un augment sobtat d'alguna cosa (dels preus, de la violència, de la tensió política, etc.), també pareix lògic que ara es puga usar «desescalada», sobretot perquè les alternatives possibles («descens», «disminució»...) no pareix que acaben de resultar plenament satisfactòries per a descriure el conjunt de mesures adoptades per l'autoritat competent per a reduir progressivament la situació de confinament i recuperar d'eixa manera la normalitat (ni que siga la nova normalitat). En este cas, a més, està present de manera molt gràfica una escala que es va baixant a poc a poc. Fa la impressió, per la força amb què ha irromput, que la paraula «desescalada» ha vingut per a quedar-se.
