La paraula «dol» prové del llatí tardà «dolus», que significava 'dolor'. S'usava per a referir-se a l'aflicció causada per la mort d'una persona estimada o per una gran desgràcia col·lectiva, i sobretot per a referir-se als signes externs que s'utilitzen per a mostrar davant dels altres eixe sentiment de pena.
Perquè el dol, més enllà del dolor individual, era una pràctica social sotmesa a una regulació estricta. El «Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València», que data de 1296, establix que només es podia «vestir de dol per senyor natural e per pare e per mare, e per germans e per germanes, e per oncles, e per marit, e per muller e persona de la qual sia hereu». El protocol tradicional exigia vestir roba de color negre, sense ornaments. Este costum prové de l'Imperi romà, i probablement està relacionat amb la pràctica supersticiosa d'alguns pobles semites de mascarar-se la cara amb cendres per a evitar ser reconeguts per la mort, i així intentar esquivar-la.
