La paraula «xenofòbia» és el resultat de la combinació de la forma prefixada «xeno-», provinent del grec «xénos», que significa 'estranger', i «fòbia», forma sufixada provinent també del grec «phóbos», que significa 'aversió'.
Encara que els components de la paraula són antics, el vocable «xenofòbia» com a tal és un neologisme recent. Es creà en francés («xénophobie») a començaments del segle XX. En part és la reacció exacerbada al sentiment de nació, que aglutina les persones que constituïxen un grup més o menys compacte amb un gentilici que els identifica, contraposat als presumptes interessos dels altres, tots els que no són del meu grup, que són «estrangers», 'estranys'. Des d'una perspectiva antropològica, el sentiment d'aversió que actualment s'expressa amb la paraula «xenofòbia» en realitat ha existit sempre. S'ha manifestat a través de formes variades com a rebuig als que són d'un grup ètnic diferent, als que tenen una altra religió, als que parlen una llengua distinta... Estes diferències, que identifiquen superficialment l'altre enfront dels membres del grup de referència en què u se sent integrat, sovint es perceben com una amenaça i es projecten indiscriminadament sobre qualsevol foraster.
