El llatí és la nostra llengua mare. La majoria de les paraules que diem actualment provenen de l'evolució de paraules llatines que han anat transformant-se per les distorsions que han anat introduint els parlants al llarg dels segles. Les diverses deformacions, que responen a patrons anàlegs, han donat a les diferents llengües neollatines. Però, a més, també tenim molts cultismes —que presenten una gran similitud en les distintes llengües— que s'han format recentment a partir de lemes llatins, i que s'usen especialment en el llenguatge cientificotècnic. Finalment, hi ha locucions formades amb vocables llatins que han perdurat tal com es deien en llatí. Moltes d'estes expressions estan relacionades amb el camp del dret.
Però també hi ha paraules o locucions llatines que, en realitat, no es deien en llatí. Són expressions modernes que s'han creat contemporàniament amb paraules llatines, siga com a recurs literari o amb una motivació humorística o irònica. Eixe és el cas, per exemple, de «totum revolutum». És una expressió recent, que es documenta en el segle XX. Literalment significa 'tot regirat', i s'aplica tant a un conjunt de coses desordenades en un espai, com sobretot a discurs confús, en què es mesclen unes idees amb altres que no tenen res a veure, sovint amb el propòsit va de justificar l'injustificable.
