L'actualitat no sempre mostra la cara més amable de les relacions humanes. Més prompte al contrari: les desgràcies són sempre notícia. Possiblement perquè ens causen sorpresa, i desperten alhora sentiments de compassió, ira o solidaritat. I, encara que siga en l'oblidada Àfrica, a on les desgràcies formen part de les miserables rutines en què viuen immersos milions de persones, convé tindre ben present que més de tres-cents estudiants han sigut segrestats recentment a Nigèria pel grup islamista Boko Haram —que en la llengua haussa significa 'la pretensiositat és anatema'—. El nom ja és tota una declaració de principis.
La paraula «segrest» es forjà com a derivat deverbal de «segrestar», procedent del llatí «sequestrare», que originàriament tenia el significat de 'confiar algun bé en depòsit' i també el de 'separar, allunyar'. Modernament, en ple segle XX, ha passat a utilitzar-se per a referir-se a la reclusió de persones en contra de la seua voluntat per a exigir després un rescat pel seu alliberament.
Tot i això, cal apuntar que, històricament, les formes valencianes tradicionals han sigut «seqüestrar» i «secrestar» —si bé no estan admeses en la normativa actual—: «que la justícia encontinent seqüestre e faça seqüestrar tots los béns del dit en Giner», es diu en el «Llibre de la Cort del Justícia de València», que data de l'any 1287.
