La paraula «horda», sovint usada també en plural, «hordes», es feia servir, en primera instància, per a referir-se a una tribu nòmada, que anava d'un lloc a un altre sense tindre un campament fix. Es tracta d'un cultisme que ens havia arribat durant el segle XIX a través del francés «horde»; i el francés, per la seua banda, l'havia pres del turc «ordu», a on tenia el significat de 'campament', o més específicament de 'tenda muntada'. La diferència fonamental de l'horda amb altres grups ètnics és que els seus membres mantenen entre si una relació de caràcter igualitari, sovint basada en el parentiu, sense que hi haja una clara diferenciació de funcions.
En l'actualitat la paraula «horda» s'utilitza per a referir-se a un grup nombrós de persones enfurides que actua vandàlicament, de manera desorganitzada i sovint amb violència extrema: «Les divisions eren palpables molt abans que les hordes de Trump camparen descontrolades per les cambres legislatives del país», relatava un diari recentment en referència a l'assalt del Capitoli.
