Diem d'algú que ha patit un «deliri» per a referir-nos a un estat més o menys durador de pertorbació mental que es manifesta per un grau determinat d'incoherència i confusió mentals, d'excitació nerviosa i d'al·lucinacions. Pot estar originat per un estat febril, una intoxicació, cansament extrem, somnolència, depressió, demència o altres causes ben diverses.
Es tracta d'un terme mèdic que començà a utilitzar-se entre nosaltres a finals del segle XVIII. Ens havia vingut de l'anglés «delírium», que l'havia pres de la forma llatina homònima. En llatí s'usava amb el sentit de 'extravagància', en referència a un comportament estrafolari que se separava del que es considerava normal. Els components originaris reflectixen de manera transparent esta idea. S'havia format per la unió del prefix «de-», que indica 'allunyament, separació', i «lira», que volia dir 'solc'. Era, més o menys, com desviar-se del recte camí o pixar fora de test, que diríem amb un llenguatge actual per a referir-nos a aquells que distorsionen la seua percepció del propi entorn i es creen una realitat imaginària paral·lela.
