La paraula «orgull» té un significat polivalent, que en alguns casos arriba a adquirir inclús sentits contraposats. Per una banda, s'usa per a expressar un sentiment de satisfacció causat per les actuacions o mèrits reconeguts a u mateix o a algú altre amb qui es manté forts vincles afectius: «És l'orgull dels seus pares». Este sentit està directament associat al que tenia originàriament esta veu, que, procedent de l'alt alemany «ŭrgōl», significava 'excel·lent'.
Però, per una altra banda, en els textos antics (a on sovint adopta les formes «ergull» o «argull») generalment apareix usat amb una forta càrrega de connotacions negatives: «per tal que en reebre tan sol·lemna dignitat per vanitat o per argull, peccat de ingratitut o desconexença», es diu en les Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós. Este altre sentit arranca de la tradició judeocristiana, a on l'«orgull» era considerat un pecat capital, aquell que, segons els textos bíblics, va cometre Llucifer, l'àngel caigut, quan, mogut per la supèrbia, volgué equiparar-se en excel·lència al mateix Déu.
Modernament, la paraula «orgull» (per influència de l'anglés «pride») ha passat a utilitzar-se també per a referir-se a un sentiment d'autoafirmació de persones o col·lectius socialment marginats que reivindiquen la seua pròpia condició (especialment en referència a l'orientació sexual), i així es parla, per exemple, del Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+.
